Rubí

La situació de l’habitatge és la següent: la taxa de creixement mitjà anual de la construcció ha estat del 5’4%, amb un increment acumulat des de 1998 del 70%, actualment hi ha baixades de les hipoteques de l’ordre del 5 i el 15% mensualment, a Rubí hi ha un increment de l’atur del 2002 al 2008, passant del 6% al 10% actual, quan la situació catalana és la inversa i ha passat del 14 al 6%. No obstant, l’Ajuntament deixa que el mercat (des)col·loqui incrementant dia a dia el número d’aturats. Els preus de l’habitatge són massa elevats en relació amb els ingressos de les llars, per fer-nos una idea:

--> Increment dels salaris a Catalunya, comptant la inflació de 1997 a 2006: 30%
--> Increment del preu de l’habitatge en Catalunya en aquest mateix període: 250%

A Rubí no som una excepció al 2003 era la segona ciutat amb el preu més assequible del Vallès Occidental, i dels municipis amb més de 50.000 habitants era la ciutat més assequible de la Província de Barcelona. No obstant, l’increment dels preus de l’ordre d’un 15% cada any (si la inflació del 2007 era d’un 4’3% i tots ens posàvem les mans al cap... només cal comparar) amb creixements al 2006 molt més alts que ciutats grans com Cerdanyola, Esplugues, Molins de Rei, Vilanova, Reus, Granollers, El Prat, Sant Boi, Cornellà, Girona, Barcelona... i ens ha fet passar en preu a ciutats que al 2003 hi estàvem per sota: ciutats com Granollers, Vilanova, Tarragona, Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Barberà, Molins de Rei, Martorell, Vic, Vilafranca, Cardedeu i la llista continua i perquè? Perquè durant els últims quatre anys no s’ha practicat cap política d’habitatge (0 habitatges protegits en 4 anys i aquest any tampoc es farà cap) fet que demostra la manca de sensibilitat dels nostres governants: PSC-ERC, i com no dels que no volen que es faci cap ni un: PP-CiU. Per més inri, a més a més, es rebutja construir àrees residencials estratègiques (o el que és el mateix un barri gairebé sencer de protecció oficial pagat integrament per la Generalitat (Departament de Medi Ambient i Habitatge, que ho porta Iniciativa per cert)).

Valorin vosaltres mateixos... Forges al seu famós article deia que els joves d’avui dia hauríem de cobrar 2’5 milions de pessetes mensuals (15.000 euros al mes) per estar en igualtat de condicions amb els nostres pares i mares. És molt trist que passi això, perquè a Rubí tenim l’oportunitat de tenir una zona protegida que donaria solució a molts joves i persones grans que no podem pagar aquesta deriva especulativa i el preu desorbitat que ens plantegen les immobiliàries, o els increments de l’amic (enemic, millor dit) Euribor, convertint en un luxe per tota la societat dos drets fonamentals de les persones: el dret a l’habitatge i el dret a viure amb dignitat!