EL PSC-ERC van votar-hi en contra per això no es rebaixaran ni els límits d'ingressos ni els preus dels habitatges de Sant Jordi Park.
Actualment s’està portant a terme la recollida de sol•licituds de la primera promoció de pisos de protecció oficial feta a Rubí en els últims 6 anys, és a dir, els 55 pisos de protecció oficial que es sortejaran a Sant Jordi Park
Tenint en compte, que Rubí es troba dins de la zona A dels municipis per zones de preus que fixa la Generalitat i que la Generalitat fixa un límit màxim per aquest grup de municipis entre els quals es troben Barcelona, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Matadepera, etc.
Considerant que el preu per metre quadrat de Rubí es troba en el límit baix dels municipis que integren la zona A (400 euros per sota del preu mig per metre quadrat dels municipis de la zona A)
Considerant que els preus màxims de venda es fixen tenint en compte municipis del límit alt de la zona A com Barcelona, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Sitges, l’Hospitalet, Esplugues de Llobregat o Premià de Mar, on el preu mig per metre quadrat és entre 800 i 1800 euros per metre quadrat superior al de Rubí.
Considerant que el preu màxim que es fixa per aquest tipus promoció d’habitatge, amb plaça d’aparcament i traster (147.864,62€ sense IVA) es troba al límit del preu màxim legal que fixa la Generalitat per aquest tipus de promoció (148.058,69€. )
Entenent que el preu màxim es fixen pels municipis cars de la zona A, i no pels municipis més econòmics de la zona A com és Rubí.
Tenint en compte, que la Generalitat estipula que els pisos de protecció oficial de règim general són els destinats a adquirents amb ingressos familiars ponderats que no superin 5,5 vegades l’IPREM, i que alhora fixa tres altres límits inferiors per a que pugui ser adaptat a cada municipi.
Considerant que aquest límit màxim d’ingressos el fixa la Generalitat pensant en els municipis de la zona A amb majors ingressos per habitants, com és el cas de Sant Cugat, Matadepera o Sant Quirze, on el nivell mig d’ingressos es el doble que el de Rubí.
Considerant que el límit d’ingressos bruts anuals que s’ha posat a aquesta promoció (53.068,40€ o el que és el mateix 3.791€ per una persona amb 14 pagues) no és adequat per Rubí al incloure a persones que no necessiten suport públic per accedir a un habitatge a Rubí.
Entenent que el límit màxim d’ingressos per la zona A es fixa pensant en els municipis amb un nivell més alt d’ingressos, i no en els municipis amb un nivell més baix d’ingressos com Rubí, que es troba entre els municipis amb els ingressos mitjans per habitant més baixos de tota Catalunya.
Demanem a aquest consistori que es replantegin tant el límit d’ingressos com el preu de la promoció d’habitatges protegits per adaptar-se a l’àmbit on s’ubica, Rubí.
Per aquests motius demanem:
1- Que es rebaixi un 20% el preu de venda de tota la promoció, és a dir, que quedi a un preu màxim de 117.787€ el preu sense IVA del pis més gran de la promoció, incloent la plaça d’aparcament i el traster.
2- Que es modifiqui el límit superior d’ingressos bruts anuals per a accedir a aquesta promoció a 2,5 o 3,5 vegades l’IPREM.
Dedicado a mis dos màximos seguidores Hector y Dani.
Què és un transgènic? Un transgènic és un organisme genèticament modificat (OGM), de forma planera és un aliment al qual se li modifica algun gen (el seu "ADN") per un altra. Actualment, es fa especialment al panís (blat de moro) i la soja (i per conseqüència en l'alimentació dels pinsos que mengen els animals i ens arriben a nosaltres). Més endavant es pot extendre a gairebé tots els aliments.
Problemes: encara no es coneixen els efectes secundaris que poden tenir sobre la salut, igualment es coneixen efectes negatius sobre la fertilitat, els animals que mengen transgènics acaban derivant animals malalts i nosaltres ens mengem aquesta carn de mala qualitat. A més a més, té efectes devastadors sobre el medi ambient trencant la cadena natural dels aliments i creant animals més resistents i eliminant espècies animals. Destrueix la diversitat d'aliments (ex. a Montserrat existien 50 espècies de pomes diferents, ara només existeixen 2 espècies). I finalment, les llavors transgèniques no es poden tornar a utilitzar, com succeeix amb les llavors naturals, i llavors s'han de comprar cada vegada a la mateixa empresa, que és qui té la patent: Montsanto, multinacional americana que ostenta el 88% del comerç mundial. Cal saber que les llavors transgèniques contaminen les llavors naturals.
Efectes: problemes de salut alguns encara no identificats perquè es posa a la venta sense acomplir els mínims estudis per saber els efectes. Transforma al mediambient amb els efectes devastadors e impresibles que aquest fet comporta. Enriqueix a Montsanto, que al ser la única empresa que té la patent de llavors transgèniques pot acabar controlant el preu de l'alimentació mundial, finalitzant també amb tota la pagesia mundial que no podran portar a terme els seus propis cultius i la sobirania alimenticia.
Contra els efectes dels transgènics, es va organitzar "Som lo que sembren" (organització sense ànim de lucre) amb l'objectiu d'alertar dels perills que pot comportar els transgènics i reclamant el principi de prudència (fins que no sabem quins efectes té no es comercialitzen). Una de les seves lluites va ser fer una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), o el que és el mateix, recollir 50.000 signatures per poder portar una proposta al Parlament de Catalunya per a que es pugui debatre. Després de més d'un any recollint signatures ho aconsegueixen i ho presenten al Parlament. Les seves tres principals peticions de forma planera eren:
- Declarar regions lliures de transgènics.
- Etiquetatge dels productes alimenticis per saber el seu origen transgènic o no.
- Estudis sobre els efectes que poden provocar sobre la salut i el medi ambient.
Contra aquestes tres peticions tan coherents i tota la proposta, el PSC, CiU i PP presenten esmenes a la totalitat, és a dir, estan en contra de absolutament tota la proposta, fet que provoca que la aquesta Iniciativa Legislativa Popular ni es debati al Parlament. ICV ha demanat als partits de la dreta i centre-dreta (PSC, CiU i PP) que si no estan d'acord que com a mínim presentin esmenes (propostes) de canvi de la ILP de les parts en les quals no hi estan d'acord, per a que com a mínim es pugui debatre al Parlament i si no estan d'acord votin en contra, però que com a mínim es reconeixi el treball de més d'un any realitzat per les persones de forma voluntària, i es donin les raons de perquè sí o perquè no.
Molt ens temem que no recapacitin perquè la seva intenció és anul·lar el debat, que no es sàpiga res i que quan menys informats estiguin els ciutadans/es millor. Evidentment, les persones mínimament informades trobem que el que proposa "som lo que sembrem" és una proposta de mínims totalment raonable i que només demana bàsicament, que abans de comercialitzar un producte es mirin els seus efectes.
Igualment des d'ICV continuarem defensant la importància de mirar abans per la salut de les persones i les repercusions del mediambient que pels interessos econòmics d'una empresa nordamericana, que no és ni d'aquí.
Per a més informació:
Vídeo: El mundo segun Montsanto
Web: http://www.somloquesembrem.org/
He decidido comentar esta notícia en mi blog puesto que los diarios de Rubí relegaron la notícia a un carácter secundario y para mi tiene una importancia clarísima.
El gobierno socialista (PSC) de Rubí ha publicitado la primera "protección oficial" en Rubí después de 6 años sin hacer ni uno y será para el 2010. Son los pisos de Sant Jordi Park (planificados desde 1998 con la urbanización de St Jordi Park), construidos no por PROURSA (entidad municipal) sino por el IMPSOL (metropolitana) para el 2010 - el retraso pregunten al Ayuntamiento el poco interés que tiene por hacer política de vivienda.
Promoción planificada para ser social y progresista la realidad de como la ha llevado a cabo el PSC-ERC es muy distinta y dista muy poco de pisos que podría hacer el PP. Los criterios que han puesto son los siguientes:
LIMITE PARA ACCEDER: una persona que cobre 3792 euros al mes (con 14 pagas) puede entrar en el sorteo de un piso oficial (es decir todo el mundo aunque sea rico).
PRECIO METRO CUADRADO en los de 55m2: 2617 euros, cuando para ser un piso de protección oficial en su modalidad más cara (piso concertado) debería estar un 30% por debajo del precio de mercado es decir costar 1780 euros el m2.
PRECIO MEDIO DE MERCADO: Resulta que lo más indignante es que el precio medio de mercado 2543 euros m2, es decir son más caros los pisos de protección oficial que los que se estan vendiendo en mercado (que ya son caros).
En definitiva, una auténtica estafa.
En la época de ICV se hicieron pisos de protección por debajo del precio de mercado (cuando todavía no había habido el boom especulativo, antes del 2002), un 32% en global en los pisos de Ca n'Alzamora, La Serreta y el Centro (un total de 155 pisos). Por lo que no és que no sea posible hacerlos es la voluntad política de hacerlos y el PSC le da igual, y simplemente los anuncia año tras año en las portadas de los diarios locales para hacer publicidad para que después sean una estafa y además solo sean 55.
Des de ICV creemos que es necesario hacer una política pública de vivienda que cree un parque público de viviendas de alquiler a precio social y bajo, que además pueda ser rotativas para que se pueda beneficiar el máximo de gente y no se conviertan en una lotería. Además creemos indispensable limitar los criterios salariales para que no se pueda presentar (como pasa en Sant Jordi Park) una persona que gane 3792 euros al mes. Evidentemente los pisos de protección oficial son para las personas que lo necesitan no para los ricos. Lo más triste es que lo hace un gobierno socialista, que cada dia está más cerca del PP, no hace falta nombrar a Euskadi para verlo.
Saludos a todos/as los lectores!
Nos vemos el domingo
Després de molt de temps sense publicar retorno, espero tenir més regularitat.
En la conmemoración del Día Mundial de la Fibromialgia y del Síndrome de Fatiga Crónica, nosotros, los enfermos de fibromialgia y de síndrome de fatiga crónica, junto con nuestras familias, amigos y asociaciones, y con la solidaridad y el apoyo de profesionales y personas concienciadas con nuestro problema sanitario y social, nos dirigimos a la sociedad en general, a los agentes sociales y a las instituciones con responsabilidades de gobierno en particular, para MANIFESTAR, DE FORMA RESPONSABLE Y UNÁNIME QUE:
Somos personas que sufrimos enfermedades que causan dolor y fatiga crónicas.
El dolor y la fatiga persistentes afectan nuestra vida personal, familiar, económica, social y laboral.
A pesar de los avances y logros de los últimos años en algunas Comunidades Autónomas, no nos sentimos suficientemente protegidos por nuestro Sistema Público Sanitario y Social que debería estar acorde con nuestros derechos constitucionales.
No se respetan los principios de accesibilidad y equidad del Sistema Público, ni a nivel del Estado, ni de las diversas Comunidades Autónomas ni siquiera entre Autonomías.
Se nos exige responsabilidad como pacientes pero, en muchos casos, no se respetan nuestros derechos.
No hay una política de fomento de la investigación sobre nuestras enfermedades para descubrir el origen, técnicas diagnósticas y mejores tratamientos.
Las pasadas Navidades declaramos el año 2009 como AÑO DE LA NORMALIZACIÓN de la Fibromialgia y el Síndrome de fatiga crónica como forma de garantizar nuestro derecho a la salud y a las prestaciones sociales y para asegurar la equidad de aplicación de este derecho- de carácter universal- a los pacientes de Fibromialgia y de Síndrome de fatiga crònica de todo el Estado.
Que asumimos como nuestro el documento consensuado por los responsables de la mayoría de asociaciones de todo el Estado Español en las Jornadas formativas CODO CON CODO de octubre de 2008, y que recoge los puntos básicos de las garantías que consideramos necesarias para lograr dicha NORMALIZACIÓN.
Estos 7 puntos son:
Garantizar el ACCESO UNIVERSAL al Sistema Público Sanitario y Social de los pacientes de fibromialgia y de síndrome de fatiga crónica en situación de igualdad con los pacientes de cualquier otra enfermedad.
Garantizar la EQUIDAD del sistema en todas las Comunidades Autónomas mediante protocolos únicos de diagnóstico, tratamiento y prevención; medidas de inserción laboral y criterios de evaluación de minusvalías e invalideces y derechos a prestaciones sociales.
Garantizar la CALIDAD en la atención de los pacientes por parte de los servicios sociosanitarios, con los medios humanos y técnicos necesarios.
Garantizar el principio de CORRESPONSABILIDAD en la planificación de las políticas sanitarias y sociales y los Planes Directores de aplicación.
Garantizar la REPRESENTATIVIDAD de las asociaciones de afectados y EL RECONOCIMIENTO de su labor social.
Garantizar la INVESTIGACIÓN pública y el fomento de la investigación privada, con el objectivo de descubrir el origen, mejorar los tratamientos y prevenir las enfermedades.
Garantizar el RESPETO hacia NOSOTROS, los pacientes, nuestras familias y los profesionales que trabajan y se forman para ofrecernos una mejor atención.
Recordados estos 7 puntos, entendemos que la NORMALIZACIÓN de nuestras enfermedades consiste, simplemente en que, cuando cualquier persona se siente enferma, pueda acceder al Sistema Público Sanitario y Social y ser diagnosticada de la enfermedad que sufer, que reciba la mejor atención sanitaria posible por parte de profesionales respetuosos, formados y dotados de los medios necesarios para diagnosticar y tractar la enfermedad y que, en caso de necesitarlo,tenga aseguradas las prestaciones sociales de invalidez y de minusvaluas correspondientes.
Y que esta NORMALIZACIÓN esté GARANTIZADA en todos los términos y las mismas condiciones en cualquier lugar del Estado, ya que la enfermedad, sea la que sea, no tiene nacionalidad ni conoce distancias geográficas.
RECLAMAMOS, para concluir,
1. que se apliquen los principios y mecanismos de la JUSTICIA SOCIAL debida a todos los ciudadanos.
2. que se eviten las desigualdades entre enfermos y categorías entre enfermedades, que nos llevan al desánimo, a la desesperación y, en definitiva, a la desconfianza en las personas que tienen la obligación de GARANTIZAR nuestros derechos.
Y exigimos RESPETO hacia nosotros y nuestras familias, y que se evite añadir el DOLOR de la incomprensión y la indefensión al DOLOR propio de las enfermedades.
