El pleno pasado aprovó la recalificación de terrenos de FICOSA, 20 hectàreas que pasaran de zona industrial a zona residencial i que segun nuestros calculos reportarà al senyor Pujol i Artigues unos beneficios de 24 millones de euros, con una construcción de un barrio de alrededor de 1.400 viviendas!
Esta recalificación no asegura que se mantengan los puesto de trabajo, sinó que es la negociación que tubieron los sindicatos donde pactaron un convenio i sus pagos a los trabajadores en caso de incumplimiento.
En el Ayuntamiento se aprovó otra cosa con los votos de PSC, PP, ERC i CiU. Se aprovó una operación urbanística que no deja de ser especulativa forzada por el chantaje de un empresario que será el mayor beneficiario de esta operación.
Si hay que crecer en Rubí se debe de hacer cuando el Ayuntamiento crea conveniente y con las condiciones que el interponga, no cuando apriete un empresario. A mi parecer crea un precedente para que otros sigan su camino dejando a la VDO rodeada de terreno urbanizable...
Hemos defendido a los trabajadores de FICOSA siempre como podeis ver en este mismo blog meses antes, pero operaciones urbanisticas de este calado y de las que se nos ha informado con 2 dias y medio, precipitación y con todo un seguido de dudas y además sin imponer ninguna sanción administrativa a la empresa si incumple el convenio que se ha firmado con el Ayuntamiento si decide marcharse nos parece una forma de actuar no apropiada.
El crecimiento de una ciudad lo planifica un Ayuntamiento no un empresario.
Iniciativa per Catalunya demana “transparència” i “més informació” pel que fa als convenis i condicions que regulen la relació entre l’Ajuntament i les empreses Proinosa i Duet Esports
ICV-EUiA considera "essencial" que l'equip de govern municipal aclareixi si l'anomenat cas Pretòria afectarà la construcció del centre esportiu que s'està fent al Parc de la Pau i la Natura, al barri del 25 de Setembre. Uns dubtes que sorgeixen després que s'hagi detingut Josep Singla, president de l'empresa Proinosa (promotora de les obres i participant també de Duets Esports).
"Volem que el govern municipal ens expliqui com afectarà les obres aquesta detenció", apunta la portaveu del grup municipal, Marta Ribas. L'ecosocialista també ha demanat al govern que faci "un exercici de transparència" i doni a la ciutadania tota la informació sobre els convenis i contractes que regulen la relació entre les empreses de Josep Singla i el consistori, per evitar qualsevol suspicàcia per part de la població.
Les obres promogudes per aquest senyor han estat paralitzades a tota Catalunya, menys ha Rubí on no s'acaba d'aclarar la situació. Segons el regidor d'Urbanisme l'obra tira endavant. A El Periodico de Catalunya va sortir detallada la relació de Josep Singla amb Gramepark, empresa destinada a tramitar els temes relacionats amb l'habitatge (com fa Proursa) però que va acabar portant a terme operacions urbanístiques. Proursa a Rubí, també ha estat portant temes urbanístics com centralitzant el POUM (Pla Ordenació Urbana Municipal).
Recordem que en època d'ICV es van concedir les obres per fer una zona esportiva a Can Fatjó. Amb el canvi de govern (PSC) va canviar també l'ubicació, aquesta obra va anar a parar al damunt del parc de la pau i la natura quan a 20 metres hi havia llavors un descampat... on es podia haver fet el mateix projecte sense afectar al parc. El projecte de zona esportiva es va reduir moltíssim (respecte instal·lacions) i a més es va donar a l'empresa Duets Sport part dels parkings que es situaran sota i que estan en terreny públic. L'empresa treurà uns beneficis que entenem no haurien de ser aquests. Més tard es van paral·litzar les obres xq hi havia una canonada de gas al damunt on es preveu fer la zona esportiva privada (tot i que al cartell ho anunciïn com a municipal, creant falses expecatives). Aquest endarrariment (que no sabem com l'Ajuntament no ho sabia... ni tampoc els tècnics xq tots els veïns èrem conscients) va fer que el govern donés més parking privat a l'empresa com a compensació per les pèrdues... tot d'una i vist amb perspectiva no té cap sentit i és una gestió desastrosa!
Amb el cas Pretoria s'obra novament el meló i ens fa tenir dubtes sobre si s'hauria de replantejar i aclarir que fa una zona esportiva al damunt d'un parc???
Els Joves d'Esquerra Verda (JEV), la branca juvenil d'ICV, demanen que s'instal·lin bars musicals al centre de la ciutat en una moció que presentaran al ple municipal de novembre. Els joves ecosocialistes també volen que s'obrin els centres cívics, esportius i culturals en horari nocturn i que es desenvolupi una xarxa de mobilitat completa per evitar l'ús del vehicle privat. La moció forma part de la campanya 'Mou-te! Per un oci alternatiu i de qualitat', que reivindica un tipus de lleure local i de qualitat que es diferenciï dels dos grans centres d'oci de Terrassa i Sabadell.
Segons els ecosocialistes, també calen més campanyes informatives perquè el jovent pugui decidir conscientment a l'hora de consumir estupefaents. Una altra de les demandes que inclou la moció és la creació d'equipaments públics perquè els joves puguin gaudir de la seva sexualitat en condicions higièniques.
Les JEV creuen que s'ha d'apostar per pactes de conciliació entre els veïns i les zones d'oci, de manera que els joves no hagin d'anar als afores de la ciutat per buscar àrees de lleure nocturn. Ho ha dit la seva coordinadora comarcal, Lídia Brun, en la roda de premsa d'aquest dimecres.
Lídia Brun
Reclamem que als centres de la ciutat hi hagi alternatives d'oci. Calen polítiques públiques agosarades i pactes convivencials de ciutats.
Escolta-ho
Els JEV diuen que a la nostra comarca només existeixen dos centres de lleure nocturn, ubicats a Terrassa i a Sabadell, i que els joves rubinencs es veuen obligats a buscar l'oci als afores. A més, segons els ecosocialistes, el tipus d'activitats que concentren aquests espais és 'un oci de poca qualitat' i les administracions no fan res per canviar-ho.
Per aquest motiu, les JEV han iniciat una campanya que fomenta les activitats locals i evidencia que existeix un oci alternatiu. La branca juvenil d'ICV té previst dur a terme excursions nocturnes, concerts, cinefòrums i competicions esportives de nit dins el marc d'aquesta campanya.
Hace tiempo que no publico estoy pensando como cambiar el blog... pero volveré a activarlo, de momento os dejo con el comunicado que hace público ICV ante la vergonzosa y patética presentación de un partido nazi en Rubí PxC que tacha de "chusma" a todos aquellos que no promulgan sus ideas fascistas.
Rubí sempre ha estat una ciutat tranquil•la i acollidora, una ciutat que la gent humil i treballadora hem construït amb els valors de la solidaritat, el respecte i la convivència pacífica.
Els rubinencs i rubinenques patim actualment les conseqüències i els problemes de la crisi. Tots i cadascun de nosaltres patim o coneixem persones que tenen dificultats econòmiques, socials, laborals, d'habitatge... No obstant, entre tots i totes hem sabut tirar endavant i intentem crear una societat cohesionada i treballadora
D'aquests problemes és dels que s'ha vingut a aprofitar l'extrema dreta de Plataforma per Catalunya, que amb el seu discurs racista, xenòfob i d'odi cap al diferent intenta fer pagar als més dèbils, nouvinguts i treballadors els mals i mancances d'aquesta societat. Intenten desviar l'atenció, trencar la nostra tranquil·litat, provocant, creant malestar i propagant les seves idees feixistes atacant als treballadors i treballadores que, independentment d'on siguem, no tenim cap culpa d'aquesta crisi del capitalisme
Lamentablement, la nostra democràcia és contradictòria, i permet que partits feixistes com la Plataforma per Catalunya es presenti a eleccions i faci actes públics, mentre il·legalitza altre tipus d'idees. Però la democràcia també permet i garanteix que els qui ens indignem amb el discurs racista de la Plataforma per Catalunya ho manifestem públicament.
Per aquest motiu des d'ICV denunciem l'odi que promouen els ultradretans de la Plataforma per Catalunya i defensem, com sempre ho hem fet des de l'esquerra, crear una societat multicultural sense racisme ni autoritarisme, sinó des dels valors del diàleg, la solidaritat i la convivència pacífica.
en aquest video queden clares les principals propostes que no queden recollides a la Llei d'Educació pactada per PSC-CIU-ERC. l'Opus Dei i altres escoles que segreguen per sexes, rebran subvencions públiques, les privades (concertades) continuaran cobrant als alumnes tot i que no sigui legal, amb les típiques "triquiñuelas" de fundacions... com passa a la nostra ciutat i consolidant la doble xarxa (pública-privada). Les escoles concertades no tindran les mateixes obligacions que les públiques, ni en el tema del tractament de la diversitat, ni amb les persones amb problemes físics o psíquics, i tantes altres demandes que ve reivindicant el professorat, en la seva majoria fart de les polítques d'educació del conseller Maragall.
La abstenció ha guanyat les eleccions europees a Rubí. Rubí, un dels pobles més abstencionistes de Catalunya ha tornat a tenir uns resultats d'abstenció espectaculars, en poques paraules 2 de cada 3 rubinencs no van anar a votar. Els polítics i ciutadans hem de fer autocrítica i buscar formes de participació directa per combatre la desafecció política, per defensar un dels nostres drets, el d'anar a votar, pel qual van lluitar i morir moltes persones i avui dia es mira sense importància. El creixement del vot en blanc també mostra un cansanci d'escoltar als polítics, en la meva opinió barallar-se sense sentit, sense fer propostes i sense mostrar quin model de societat volen o volem. Hem de canviar la forma de fer política i també hem d'aconseguir tenir una societat civil més activa que s'interessi i sàpiga que existeixen moltes formes diferents de fer i pensar i que tot i el tòpic, no tots els polítics son iguals, entre ICV i PP existeixen diferències insalvables i mai he acabat d'entendre com els ciutadans poden pensar que és el mateix. Tots ens equivoquem i tots hem de fer autocrítica.
Pel que fal als partits polítics l'esquerra institucional ha patit una caiguda molt forta, exceptuant ICV que es manté i guanya 43 vots. La feina realitzada al carrer d'Iniciativa-Esquerra Unida ha servit per a que a Rubí, la coalició tingués millors resultats que ha Catalunya pel que hem d'agraïr a totes les persones la seva col·laboració i confiança.
El PSC ha patit el pitjor resultat a Rubí, ha perdut sobre uns 1350 vots, un 8% menys que a les últimes europees un resultat molt pitjor del que han tret els socialistes catalans que han perdut sobre un 6%. ERC, també té un resultat molt dolent a Rubí perdent 400 vots un 2% menys.
Per l'altra banda el PP puja 300 vots i CIU 500. La dreta ha millorat els seus resultats pujant un 2 i un 3% respectivament. A Rubí, el PP ha crescut més que a Catalunya però CIU ha tingut un increment molt menor que a Catalunya.
De totes formes i com totes les eleccions que hi ha hagut a Rubí, l'esquerra (ICV-ERC) i el centre/centre-esquerra (PSC-PSOE) han sumat més que la dreta. El sector de l'esquerra ha tret un 60% dels vots de Rubí i la dreta ha tret un 32% un 8% s'ha repartit entre partits petits majoritàriament d'esquerres.
Donar les gràcies als rubinencs i rubinenques que ens han donat la seva confiança i com a partit de lluita i treball que som, avui mateix continuem treballant pel nostre model de societat, un Rubí més just i que defensi per damunt de tot els drets dels treballadors i les treballadores.
Fins la pròxima!
Diumenge 7 de juny hi ha les eleccions europees. A Rubí hem fet molt bona feina i des d'aquest blog vull donar les gràcies a tots els afiliats, amics, persones a títol individual, entitats etc... que han col·laborat amb nosaltres per a que el Raül Romeva pugui tornar a ser eurodiputat i si es pot treure algun més.
A Rubí ahir vam fer un acte públic a la plaça Pearson, hem estat l'unic partit que ha realitat actes públics i que hem fet campanya amb paradetes informatives, repartint la propaganda d'ICV, realitzant un butlletí i amb la presència del Raül a Rubí i el Salvador Milà (diputat al Parlament de Catalunya).
A Rubí hem estat els únics que ens hem mobilitzat per fer campanya, de fet alguns partits (PP-ERC) no han posat ni les banderoles, podem anar amb el cap molt alt de dir que tenim un projecte propi, i no votem en contra de l'altra com proposa PP+PSOE. Aquest projecte l'hem compartit al carrer, amb el contacte amb la gent i aquest contacte et dóna aquest termòmetre per veure que la gent està patint molt la crisis i que està molt cremada i aquestes campanyes bipartidistes d'enfrontament de gossos perillosos l'únic que fa és irritar més la gent i incrementar l'abstenció i la desafecció pels polítics. Molts cops per culpa dels partits grans els partits petits entrem dins de la mateixa bossa i som aquests els que amb el dia a dia i les parades de carrer ens arribem les crítiques dels ciutadans i no als grans que viuen còmodament la seva política de salón, insultant-se sense proposar cap projecte, quan després la realitat ens porta a que el PP i PSOE acaben votant el mateix el 80% de les vegades.
Per acabar us deixo les propostes d'ICV per les eleccions de forma esquemàtica, per a més informació podeu mirar la web d'ICV: www.iniciativa.cat o el blog del Raül, http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva
Apostem per una europa que variï el model energètic tancant les centrals nuclears i substituint-ho per energies netes, renovables que alhora poden crear més llocs de treball qualificat que les centrals nuclears i suposen un benefici pel medi ambient.
Abolir les diferències entre homes i dones, augmentant la baixa per maternitat i la compatibilitat o elecció d'aquesta baixa entre homes i dones. Eliminant les diferències d'accés a les feines, com diferències salarials pel mateix treball.
Per un treball digne i contra les reformes laborals que proposen populars i socialdemòcrates. Nosaltres estem frontalment en contra de les 65 hores de jornada laboral, l'increment de l'edat de jubilació i de la directiva Bolkestein, que vol que es faci un treball aquí amb el salari del país d'origen de l'empresa, és a dir, que es pot arribar a cobrar 1/4 part pel mateix treball. Hem d'evitar aquestes barbaritats defensant els drets dels treballadors i les treballadores.
Altres de les nostres propostes és la condemna dels criminals de guerra mundials i el seu judici per delictes contra la humanitat, una solidaritat interplanetaria entenent-ho com la persecució de les injusticies es facin on es facin, perquè una injustícia és el mateix a Rubí que Bogotà o Marrakesh, i un codi ètic de conducta que controli, limiti a les grans fortunes i empresaris amb l'objectiu que passin comptes a la societat de les seves actuacions i enriquiment.
el 7 de juny us hi esperem!
com sempre si voleu col·laborar amb ICV-Rubí, ens trobem al c/Ulloa 9-11 al carrer del darrere de l'Ateneu o podeu enviar-me un email a carlos.aguila.campoy@gmail.com
EL PSC-ERC van votar-hi en contra per això no es rebaixaran ni els límits d'ingressos ni els preus dels habitatges de Sant Jordi Park.
Actualment s’està portant a terme la recollida de sol•licituds de la primera promoció de pisos de protecció oficial feta a Rubí en els últims 6 anys, és a dir, els 55 pisos de protecció oficial que es sortejaran a Sant Jordi Park
Tenint en compte, que Rubí es troba dins de la zona A dels municipis per zones de preus que fixa la Generalitat i que la Generalitat fixa un límit màxim per aquest grup de municipis entre els quals es troben Barcelona, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Matadepera, etc.
Considerant que el preu per metre quadrat de Rubí es troba en el límit baix dels municipis que integren la zona A (400 euros per sota del preu mig per metre quadrat dels municipis de la zona A)
Considerant que els preus màxims de venda es fixen tenint en compte municipis del límit alt de la zona A com Barcelona, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Sitges, l’Hospitalet, Esplugues de Llobregat o Premià de Mar, on el preu mig per metre quadrat és entre 800 i 1800 euros per metre quadrat superior al de Rubí.
Considerant que el preu màxim que es fixa per aquest tipus promoció d’habitatge, amb plaça d’aparcament i traster (147.864,62€ sense IVA) es troba al límit del preu màxim legal que fixa la Generalitat per aquest tipus de promoció (148.058,69€. )
Entenent que el preu màxim es fixen pels municipis cars de la zona A, i no pels municipis més econòmics de la zona A com és Rubí.
Tenint en compte, que la Generalitat estipula que els pisos de protecció oficial de règim general són els destinats a adquirents amb ingressos familiars ponderats que no superin 5,5 vegades l’IPREM, i que alhora fixa tres altres límits inferiors per a que pugui ser adaptat a cada municipi.
Considerant que aquest límit màxim d’ingressos el fixa la Generalitat pensant en els municipis de la zona A amb majors ingressos per habitants, com és el cas de Sant Cugat, Matadepera o Sant Quirze, on el nivell mig d’ingressos es el doble que el de Rubí.
Considerant que el límit d’ingressos bruts anuals que s’ha posat a aquesta promoció (53.068,40€ o el que és el mateix 3.791€ per una persona amb 14 pagues) no és adequat per Rubí al incloure a persones que no necessiten suport públic per accedir a un habitatge a Rubí.
Entenent que el límit màxim d’ingressos per la zona A es fixa pensant en els municipis amb un nivell més alt d’ingressos, i no en els municipis amb un nivell més baix d’ingressos com Rubí, que es troba entre els municipis amb els ingressos mitjans per habitant més baixos de tota Catalunya.
Demanem a aquest consistori que es replantegin tant el límit d’ingressos com el preu de la promoció d’habitatges protegits per adaptar-se a l’àmbit on s’ubica, Rubí.
Per aquests motius demanem:
1- Que es rebaixi un 20% el preu de venda de tota la promoció, és a dir, que quedi a un preu màxim de 117.787€ el preu sense IVA del pis més gran de la promoció, incloent la plaça d’aparcament i el traster.
2- Que es modifiqui el límit superior d’ingressos bruts anuals per a accedir a aquesta promoció a 2,5 o 3,5 vegades l’IPREM.
Dedicado a mis dos màximos seguidores Hector y Dani.
Què és un transgènic? Un transgènic és un organisme genèticament modificat (OGM), de forma planera és un aliment al qual se li modifica algun gen (el seu "ADN") per un altra. Actualment, es fa especialment al panís (blat de moro) i la soja (i per conseqüència en l'alimentació dels pinsos que mengen els animals i ens arriben a nosaltres). Més endavant es pot extendre a gairebé tots els aliments.
Problemes: encara no es coneixen els efectes secundaris que poden tenir sobre la salut, igualment es coneixen efectes negatius sobre la fertilitat, els animals que mengen transgènics acaban derivant animals malalts i nosaltres ens mengem aquesta carn de mala qualitat. A més a més, té efectes devastadors sobre el medi ambient trencant la cadena natural dels aliments i creant animals més resistents i eliminant espècies animals. Destrueix la diversitat d'aliments (ex. a Montserrat existien 50 espècies de pomes diferents, ara només existeixen 2 espècies). I finalment, les llavors transgèniques no es poden tornar a utilitzar, com succeeix amb les llavors naturals, i llavors s'han de comprar cada vegada a la mateixa empresa, que és qui té la patent: Montsanto, multinacional americana que ostenta el 88% del comerç mundial. Cal saber que les llavors transgèniques contaminen les llavors naturals.
Efectes: problemes de salut alguns encara no identificats perquè es posa a la venta sense acomplir els mínims estudis per saber els efectes. Transforma al mediambient amb els efectes devastadors e impresibles que aquest fet comporta. Enriqueix a Montsanto, que al ser la única empresa que té la patent de llavors transgèniques pot acabar controlant el preu de l'alimentació mundial, finalitzant també amb tota la pagesia mundial que no podran portar a terme els seus propis cultius i la sobirania alimenticia.
Contra els efectes dels transgènics, es va organitzar "Som lo que sembren" (organització sense ànim de lucre) amb l'objectiu d'alertar dels perills que pot comportar els transgènics i reclamant el principi de prudència (fins que no sabem quins efectes té no es comercialitzen). Una de les seves lluites va ser fer una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), o el que és el mateix, recollir 50.000 signatures per poder portar una proposta al Parlament de Catalunya per a que es pugui debatre. Després de més d'un any recollint signatures ho aconsegueixen i ho presenten al Parlament. Les seves tres principals peticions de forma planera eren:
- Declarar regions lliures de transgènics.
- Etiquetatge dels productes alimenticis per saber el seu origen transgènic o no.
- Estudis sobre els efectes que poden provocar sobre la salut i el medi ambient.
Contra aquestes tres peticions tan coherents i tota la proposta, el PSC, CiU i PP presenten esmenes a la totalitat, és a dir, estan en contra de absolutament tota la proposta, fet que provoca que la aquesta Iniciativa Legislativa Popular ni es debati al Parlament. ICV ha demanat als partits de la dreta i centre-dreta (PSC, CiU i PP) que si no estan d'acord que com a mínim presentin esmenes (propostes) de canvi de la ILP de les parts en les quals no hi estan d'acord, per a que com a mínim es pugui debatre al Parlament i si no estan d'acord votin en contra, però que com a mínim es reconeixi el treball de més d'un any realitzat per les persones de forma voluntària, i es donin les raons de perquè sí o perquè no.
Molt ens temem que no recapacitin perquè la seva intenció és anul·lar el debat, que no es sàpiga res i que quan menys informats estiguin els ciutadans/es millor. Evidentment, les persones mínimament informades trobem que el que proposa "som lo que sembrem" és una proposta de mínims totalment raonable i que només demana bàsicament, que abans de comercialitzar un producte es mirin els seus efectes.
Igualment des d'ICV continuarem defensant la importància de mirar abans per la salut de les persones i les repercusions del mediambient que pels interessos econòmics d'una empresa nordamericana, que no és ni d'aquí.
Per a més informació:
Vídeo: El mundo segun Montsanto
Web: http://www.somloquesembrem.org/
He decidido comentar esta notícia en mi blog puesto que los diarios de Rubí relegaron la notícia a un carácter secundario y para mi tiene una importancia clarísima.
El gobierno socialista (PSC) de Rubí ha publicitado la primera "protección oficial" en Rubí después de 6 años sin hacer ni uno y será para el 2010. Son los pisos de Sant Jordi Park (planificados desde 1998 con la urbanización de St Jordi Park), construidos no por PROURSA (entidad municipal) sino por el IMPSOL (metropolitana) para el 2010 - el retraso pregunten al Ayuntamiento el poco interés que tiene por hacer política de vivienda.
Promoción planificada para ser social y progresista la realidad de como la ha llevado a cabo el PSC-ERC es muy distinta y dista muy poco de pisos que podría hacer el PP. Los criterios que han puesto son los siguientes:
LIMITE PARA ACCEDER: una persona que cobre 3792 euros al mes (con 14 pagas) puede entrar en el sorteo de un piso oficial (es decir todo el mundo aunque sea rico).
PRECIO METRO CUADRADO en los de 55m2: 2617 euros, cuando para ser un piso de protección oficial en su modalidad más cara (piso concertado) debería estar un 30% por debajo del precio de mercado es decir costar 1780 euros el m2.
PRECIO MEDIO DE MERCADO: Resulta que lo más indignante es que el precio medio de mercado 2543 euros m2, es decir son más caros los pisos de protección oficial que los que se estan vendiendo en mercado (que ya son caros).
En definitiva, una auténtica estafa.
En la época de ICV se hicieron pisos de protección por debajo del precio de mercado (cuando todavía no había habido el boom especulativo, antes del 2002), un 32% en global en los pisos de Ca n'Alzamora, La Serreta y el Centro (un total de 155 pisos). Por lo que no és que no sea posible hacerlos es la voluntad política de hacerlos y el PSC le da igual, y simplemente los anuncia año tras año en las portadas de los diarios locales para hacer publicidad para que después sean una estafa y además solo sean 55.
Des de ICV creemos que es necesario hacer una política pública de vivienda que cree un parque público de viviendas de alquiler a precio social y bajo, que además pueda ser rotativas para que se pueda beneficiar el máximo de gente y no se conviertan en una lotería. Además creemos indispensable limitar los criterios salariales para que no se pueda presentar (como pasa en Sant Jordi Park) una persona que gane 3792 euros al mes. Evidentemente los pisos de protección oficial son para las personas que lo necesitan no para los ricos. Lo más triste es que lo hace un gobierno socialista, que cada dia está más cerca del PP, no hace falta nombrar a Euskadi para verlo.
Saludos a todos/as los lectores!
Nos vemos el domingo
Després de molt de temps sense publicar retorno, espero tenir més regularitat.
En la conmemoración del Día Mundial de la Fibromialgia y del Síndrome de Fatiga Crónica, nosotros, los enfermos de fibromialgia y de síndrome de fatiga crónica, junto con nuestras familias, amigos y asociaciones, y con la solidaridad y el apoyo de profesionales y personas concienciadas con nuestro problema sanitario y social, nos dirigimos a la sociedad en general, a los agentes sociales y a las instituciones con responsabilidades de gobierno en particular, para MANIFESTAR, DE FORMA RESPONSABLE Y UNÁNIME QUE:
Somos personas que sufrimos enfermedades que causan dolor y fatiga crónicas.
El dolor y la fatiga persistentes afectan nuestra vida personal, familiar, económica, social y laboral.
A pesar de los avances y logros de los últimos años en algunas Comunidades Autónomas, no nos sentimos suficientemente protegidos por nuestro Sistema Público Sanitario y Social que debería estar acorde con nuestros derechos constitucionales.
No se respetan los principios de accesibilidad y equidad del Sistema Público, ni a nivel del Estado, ni de las diversas Comunidades Autónomas ni siquiera entre Autonomías.
Se nos exige responsabilidad como pacientes pero, en muchos casos, no se respetan nuestros derechos.
No hay una política de fomento de la investigación sobre nuestras enfermedades para descubrir el origen, técnicas diagnósticas y mejores tratamientos.
Las pasadas Navidades declaramos el año 2009 como AÑO DE LA NORMALIZACIÓN de la Fibromialgia y el Síndrome de fatiga crónica como forma de garantizar nuestro derecho a la salud y a las prestaciones sociales y para asegurar la equidad de aplicación de este derecho- de carácter universal- a los pacientes de Fibromialgia y de Síndrome de fatiga crònica de todo el Estado.
Que asumimos como nuestro el documento consensuado por los responsables de la mayoría de asociaciones de todo el Estado Español en las Jornadas formativas CODO CON CODO de octubre de 2008, y que recoge los puntos básicos de las garantías que consideramos necesarias para lograr dicha NORMALIZACIÓN.
Estos 7 puntos son:
Garantizar el ACCESO UNIVERSAL al Sistema Público Sanitario y Social de los pacientes de fibromialgia y de síndrome de fatiga crónica en situación de igualdad con los pacientes de cualquier otra enfermedad.
Garantizar la EQUIDAD del sistema en todas las Comunidades Autónomas mediante protocolos únicos de diagnóstico, tratamiento y prevención; medidas de inserción laboral y criterios de evaluación de minusvalías e invalideces y derechos a prestaciones sociales.
Garantizar la CALIDAD en la atención de los pacientes por parte de los servicios sociosanitarios, con los medios humanos y técnicos necesarios.
Garantizar el principio de CORRESPONSABILIDAD en la planificación de las políticas sanitarias y sociales y los Planes Directores de aplicación.
Garantizar la REPRESENTATIVIDAD de las asociaciones de afectados y EL RECONOCIMIENTO de su labor social.
Garantizar la INVESTIGACIÓN pública y el fomento de la investigación privada, con el objectivo de descubrir el origen, mejorar los tratamientos y prevenir las enfermedades.
Garantizar el RESPETO hacia NOSOTROS, los pacientes, nuestras familias y los profesionales que trabajan y se forman para ofrecernos una mejor atención.
Recordados estos 7 puntos, entendemos que la NORMALIZACIÓN de nuestras enfermedades consiste, simplemente en que, cuando cualquier persona se siente enferma, pueda acceder al Sistema Público Sanitario y Social y ser diagnosticada de la enfermedad que sufer, que reciba la mejor atención sanitaria posible por parte de profesionales respetuosos, formados y dotados de los medios necesarios para diagnosticar y tractar la enfermedad y que, en caso de necesitarlo,tenga aseguradas las prestaciones sociales de invalidez y de minusvaluas correspondientes.
Y que esta NORMALIZACIÓN esté GARANTIZADA en todos los términos y las mismas condiciones en cualquier lugar del Estado, ya que la enfermedad, sea la que sea, no tiene nacionalidad ni conoce distancias geográficas.
RECLAMAMOS, para concluir,
1. que se apliquen los principios y mecanismos de la JUSTICIA SOCIAL debida a todos los ciudadanos.
2. que se eviten las desigualdades entre enfermos y categorías entre enfermedades, que nos llevan al desánimo, a la desesperación y, en definitiva, a la desconfianza en las personas que tienen la obligación de GARANTIZAR nuestros derechos.
Y exigimos RESPETO hacia nosotros y nuestras familias, y que se evite añadir el DOLOR de la incomprensión y la indefensión al DOLOR propio de las enfermedades.
Iniciativa reclama que les empreses que han rebut ajuda pública, com ara FICOSA a Rubí, facin l'esforç de mantenir els llocs de treball
La diputada d'ICV-EUiA i responsable dels temes relacionats amb treball al Parlament de Catalunya, Laura Massana, ha demanat avui a aquelles empreses que han rebut l'aval econòmic de l'Institut Català de Finances (ICF) amb una injecció de liquiditat "la garantia que faran un esforç pel manteniment dels llocs de treball". Massana ha fet aquestes declaracions després que l'empresa Ficosa hagi presentat una ERO que afecta temporalment a 241 treballadors i a 140 de forma indefinida la mateixa setmana que el ICF hagi fet una injecció de capital de 50 milions d'euros a l'automobilística.
www.iniciativa.cat
El Expediente de Regulación de Empleo (ERE) o lo que es lo mismo Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) se ha convertido en un instrumento muy común utilizado por las empresas, algunas porque de verdad tienen problemas reales productivos y otras porque simple y llanamente se aprovechan de la situación para hacer "limpieza laboral".
En Rubí tenemos muchos casos, hoy quiero hablar de dos: la multinacional rubinense FICOSA (formada en Rubí por las plantas de FICOTRIAD y FICOTRANSPAR) ha decidido realizar un ERE temporal a 140 personas (el 40% de la plantilla). El otro dia los partidos nos reunimos con el comité y el dueño de la empresa. Para no estenderme demasiado paso a decir nuestras propuestas y posicionamiento.
- Rechazamos de forma terminante la recalificación de terrenos de la empresa (de industrial a urbanizable).
- Consideramos esencial y es prioridad mantener el máximo número de puestos de trabajo y que la afectación sea la mínima posible.
- Entendemos que la ayuda de dinero público (ampliación de capital) que ha dado la Generalitat el comité de empresa y representantes municipales debemos saber las condiciones en los que se efectuó esa ampliación de capital y consideramos básico que una de las condiciones esenciales es al mantenimiento de puestos de trabajo.
A partir de aquí nuestra diputada en el Parlamento Laura Massana ha estado en contacto antes y después con el comité y ha ido expresamente al Departament de Treball a pedir explicaciones y ha aclarar todas las dudas que existen sobretodo sobre la ampliación de capital y sus condicionantes.
Nuestro partido da apoyo incondicional a los trabajadores y trabajadoras de todas las empresas y ha pedido al ayuntamiento que un representante del Departament de Treball nos explique a los representantes municipales los entresijos del ERE temporal, a la vez hemos mostrado ante el comité y los representantes políticos la necesidad de explicar ante todos los trabajadores/as cual es la situación real porque creemos que no se debe de ocultar información y explicar la realidad tal y como es aunque sea dura y cruel.
Una vez más lamentamos y denunciamos que esta forma de funcionar a nivel empresarial donde unas empresas han estado durante años privatizando beneficios (quedándose los beneficios que se producían con el esfuerzo y trabajo de trabajaores/as) y cuando las cosas no van tan bien o van mal socializan pérdidas (es decir hacen pagar a los trabajadores/as la situación). Desde ICV creemos que hay que transformar esta realidad mientras tanto cada dia nos encontraremos con otro nuevo caso donde quedará clara la dureza y crueldad del sistema económico en tiempos de crisis.
Solamente anunciar que hay rumores sobre un posible ERE en la empresa rubinense BJC (JOSA), solo esperar que la situación afecte el mínimo posible a los trabajadores/as de esta empresa (en la que he trabajado) y ponerme a mi y mi partido a disposición de los trabajadores/as que lo necesiten, igualmente actuaremos en consecuencia como intentamos hacer con todas y cada una de las empresas afectadas que estan saliendo en Rubí (recordamos también a Ruffini y otras muchas) y lamentando no poder hacer lo mismo con los miles de trabajoras y trabajadores rubinenses que se quedan en el paro cada dia en empresas pequeñas, en el sector servicios (el más afectado por la crisis) y otras personas a título individual que suman al 20% de paro que hay actualmente en Rubí con más de 6.000 parados oficiales).
Después de que el año pasado se comenzara a cuestionar si la forma de estado (la monarquia) era adecuada, o quizás habría que plantear un referéndum sobre monarquia-república... se ha comenzado una campaña de lavado de imagen de la monarquia con reportajes del título "el rey constitucional" o "23-F el día más difícil del Rey", evidentemente se quiere olvidar el pasado del rey como si no tubiera importancia y de echo lo están consiguiendo, aumentando la popularidad del rey cuando el año pasado había tocado su valoración más baja de la historia. Lo más triste... es que se está haciendo con dinero público y con un gobierno socialdemócrata PSOE-PSC (en teoría republicano, en la práctica monárquico...).
No estaría de más leer las memoria de Adolfo Suárez o tener en cuenta la visión de otros historiadores para ver que el papel del rey no fue tan determinante como ahora nos quieren hacer creer.
Igualmente cuelgo este vídeo para recordar los orígenes franquistas del Rey.
Volem denunciar la situació actual perquè considerem injust que els que s'han enriquit tots aquests anys, ara no paguin les conseqüències de la crisi. Els banquers i Caixes han anunciat ingressos multimilionaris: el BBVA i el Banc de Santander van tenir al 2008 més de 9.000 milions d'euros de benefeci!!!. El banc de Sabadell 673 milions d'euros. La Caixa 1.802 milions d'euros. Però no només això, en els anys del període 2000-2005 l'Estat espanyol va ser l'únic estat de l'OCDE que el pes dels salaris va decréixer respecte el PIB (-0'3). Al període 1999-2005 els increments dels beneficis de les empreses espanyoles va ser del 73% mentre que a Europa va ser del 33'20%. Els costos laborals a l'Estat van incrementar un 3'75% mentre que a la UE un 18.20%.
En conclusió, els grans empresaris i banquers de l'Estat van ser els que més beneficis van tenir de tota Europa, i ara no volen pagar la crisi propiciada per la seva cobdícia. Davant aquesta injustícia ni PP ni PSOE amb les seves polítiques econòmiques liberals-dretanes han fet res, no s'ha preocupat per incrementar la redistribució, ni han fet el canvi de model basta en el totxo i la precarietat, ni tampoc han fet res per reduir la dependència del petroli i millorar l'eficiència energètica. Simplement han deixat que s'engreixés la maquinària capitalista fins que ha estallat.
Propostes de canvi (rebutjades per PP+PSOE).
- Salari mínim 1.000 euros.
- Enfortir els subsidis socials amb els diners procedents de la engreixadíssima despesa militar que fa l'Estat.
- Rebutjar tots els ERO (expedients de regulació d'ocupació) injustificats.
- Canvi de model econòmic --> reforçant les energies renovables que permetria un estalvi energètic i econòmic.
- Modernització ecològica --> potenciació de la indústria de les energies renovables que crearien molts llocs de treball.
- Crear infraestructures viàries públiques: enfortir les línies de tramvia, ferrocarril donat que per l'usuari seria més econòmic i alhora crearia llocs de feina.
- Increment d'inversions en innovació i tecnologia.
- Reforma fiscal progressiva, que paguí més qui més té i no com han fet PP i PSOE retallan els impostos als rics.
- Lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida, els inspectors d'hisenda es queixen de que l'Estat no fa res i es creu que sobre un 25% de l'economia real fa frau fiscal.
- Rebutjar cap requalificació de terrenys de les empreses que es deslocalitzen.
- Increment del pressupost als Serveis d'Ocupació.
El sistema capitalista que se sustenta sobre el máximo beneficio al mínimo coste nos ha llevado a la crisis y la destrucción masiva de empleo. Un sistema defendido por PP, PSOE y CiU que mientras todo ha "funcionado bien" (para algunos) ha permitido que se privatizen beneficios (es decir que unos pocos se hagan millonarios) y que cuando las cosas van mal (para casi todos/as) y no tan bien (para algunos) permite que se socialicen las pérdidas (es decir, que las paguemos entre todos). Así que este es nuestro sistema un sistema injusto para la immensa mayoría de trabajadoras/es.
Un sistema respaldado por socialdemócratas (PSOE) y partidos de derechas (PP-CiU), con un gobierno que se dice "socialista" que regala dinero a los bancos sin poner impedimentos ni condicionantes, que impide que los bancos comparezcan ante el Congreso tras la petición d'ICV-IU. Los bancos, continúan haciendo lo que les da la gana, manteniendo beneficios desorbitados y encima se niegan a ayudar a famílies, PYMES y se niegan a ofrecer créditos para hacer pisos de protección oficial.
Para más INRI nos venden el pack de inversión pública municipal como la gran solución en una maniobra publicitaria a mi parecer, porque este dinero se podría haber dado en la partida que el Estado da a los municipios cada año (que este año se congeló) para darlo después. Mintiendo diciendo que esas obras pública daran trabajo a ... personas cuando en realidad en el mejor de los casos se daría 1/3 parte del empleo que se ha destruido en enero, siempre y cuando las empresas contraten y no utilizen a los trabajadores/as que ya tienen en plantilla.
Ante todo esto ahora más que nunca, y como venimos reivindicando desde siempre, hay que crear un nuevo sistema econòmico que sustituya al capitalismo y que se base en unos fundamentos de justícia social, repartición de las riquezas del trabajo de forma equitativa, basado en un sistema público de protección social y un control de las finanzas.
Para más información: viernes 13 de febrero a las 19.30 c/Ulloa 9-11 (Local ICV-Rubí) realizamos una charla sobre la crisis con dos especialistas: Ricard Fernández y Santi Cayuelas. Estais todos/as invitados/as.
Aquestes fotos són de l'escola Maristes Rubí, molts i moltes sabíem i tenim constància de que aquest mur fa molts anys que es deia que s'havia de modificar de canviar, de fet sovint no es deixava als alumnes situar-se en aquell mur. No obstant, aquest va continuar allà, s'hauran de saber els motius de perquè no es canviar aquell mur i donar gràcies a que en aquell moment no hi havien nens per allà.
També cal destacar que van haver-hi desastres a Les Torres, urbanitzacions, al costat del carrer Riu Segre (que va tenir com a conseqüència la tallada de llum durant 3 dies), les urbanitzacions, la cúpula de la piscina municipal, l'antena de Ràdio Rubí, Escardívol... vull denunciar des d'aquest bloc que FECSA-ENDESA no ha informat ni comunicat absolutament res als veïns sobre els talls de llum i que s'han estat veïns de la nostra ciutat 3 i 4 dies sense llum. Finalment, destacar que en determinats llocs no hi ha hagut la senyalització pertinent.
Les conseqüències de la ventada eren impensables i segurament ens ha sobrepassat a tots/es. Caldrà repensar els plans o protocols d'actuació de cara a altres anys, donat que com ja es va anunciar desde la Generalitat aquests tipus de desastres naturals són conseqüència del canvi climàtic, el planeta s'ha revelat contra el maltracte humà i mediambiental.
Aquest matí el Departament d'Interior ha desmentit als matins de TV3 el programa del Cuní, després de 10 minuts de crítiques continuades, aquesta notícia publicada a la vanguardia (on deia que Saura havia suspés un acte dedicat a l'Holocaust), i ha confirmat que l'acte es realitzarà igualment i que en cap moment s'havia desconvocat.
És per notícies d'aquest tipus de notícies que s'ha decidit sortir públicament per dir que estem farts de que alguns mitjans, com La Vanguardia s'inventin notícies com aquesta per atacar a una persona. Pots o no estar d'acord amb el que es fa i es pot criticar tot el que vulgui, però no es poden inventar notícies per desacreditar a alguna persona. Tot i haver estat desmentida la Vanguardia no té la decència de retirar la notícia i deixa que s'escampi el "bulo".
En teoria La Vanguardia és un diari seriós... no és el primer cop que la nostra formació ha de desmentir notícies de La Vanguardia. Evidentment, quan es desmenteix el mal ja està fet i no té la mateixa repercussió.
Ahir el diari Avui realitzava una enquesta en la que es deia: Esteu d'acord de que el conseller Saura es va manifestar ahir sobre el lema Aturem la masacre a Gaza, si meireu al principi, veureu que tinc una foto de la mani on el lema es: No a la Guerra: Aturem la impunitat de l'Estat d'Israel, fet que demostra que els periodistes de l'Avui no van ni anar a la manifestació i es van inventar la pancarta.
El dia 6 de gener els Joves d'Esquerra Verda, van demanar a La Vanguardia que rectifiqués una notícia inventada, novament on deia que les Joventuts d'Iniciativa s'havien encadenat al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa en protesta pels atacs de Gaza.
Cada dia aquests diaris s'inventen una notícia, d'això s'en diu professionalitat!!!
ICV, és un partit català, d’esquerres, ecologista, feminista, pacifista i europeista.
La nostra opció estratègica és que a Catalunya les esquerres governin a les institucions. Als seus ajuntaments i òbviament al govern de la Generalitat.
Però la nostra opció no és governar per fer-hi qualsevol cosa, a qualsevol preu. Sinó per desenvolupar-hi polítiques transformadores, per modernitzar socialment i ecològica el nostre país. Per millorar la vida de la gent, especialment d’aquelles persones amb menys recursos i més vulnerables. La vida d’aquells que no poden agafar un telèfon i canviar una llei.
Nosaltres treballem les nostres polítiques i propostes amb la societat, perquè creiem que la participació social, la implicació de la ciutadania fa millorar la gestió pública.
Volem governar i prendre decisions des del rigor tècnic, des de la modernització del país i les polítiques. A vegades sent pioners, com en la política de participació del Govern (premiada per la UNESCO) o al desenvolupar mesures de la nova cultura de la l’aigua des de Medi Ambient. En altres ocasions, aprenent del que fan societats o governs més avançats en alguns temes, com en l’experiència d’anar a 80 km/h implantada amb èxit a tants països del nostre entorn europeu.
A ICV només sabem governar des de la defensa dels nostres valors i conviccions.
Ho fem quan el nostre president, avui Conseller, assisteix a una manifestació a favor de la Pau a Palestina. Exercint un dret que tants anys va costar d’assolir en aquest país, com és el dret a manifestar-se. En Joan Saura era a la manifestació per principis i per ètica.
Ho fem quan defensem la reducció de la contaminació, la qualitat de l’aire i la vida de la gent per sobre d’interessos polítics, econòmics o mediàtics.
Anar a 80 km/h produeix menys emissions de partícules contaminants que anar a 120km/h. De dia i de nit, en una carretera plena o buida.
La velocitat variable té avals tècnics, referents europeus, no som el primer país en instaurar-lo i a més es demostra eficaç per millorar la qualitat de l’aire, la circulació i també per reduir accidents i morts a les carreteres.
La mesura no és un capritx d’un conseller o d’un govern, sinó una mesura eficaç per salvar la vida a la gent.
Aquesta actitud del Grup parlamentari, dels nostres membres al govern i a les institucions, té com a resposta directa un assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país. Amb titulars que creiem que la maduresa política i democràtica a Catalunya ens evitaria veure, amb comentaris més propis de l’acarnissament personal que de la discrepància política o ideològica. Actituds que hem vist arreu de l’estat espanyol on qualsevol cosa val per derrotar l’enemic però que no creiem possibles a Catalunya.
Malgrat aquest assetjament que pretén que ICV deixi de ser el que és o deixi de defensar les seves conviccions i valors a les institucions quan governa els puc anunciar que no cedirem a aquestes pressions de grups d’interès polítics, econòmics i mediàtics per molts titulars que ens facin.
Nosaltres no canviarem bons titulars a canvi de les nostres conviccions. Seguirem defensant les nostres propostes amb arguments polítics i d’autoritat per molta demagògia i populisme amb el que se’ns ataqui.
www.iniciativa.cat
Vídeo original y divertido que muestra dos formas de ver la crisis.
Existe otra forma de hacer política en la izquierda. No toda es PP+PSOE hay más alternativas, otras formas de tratar la crisis, otras formas de actuar, alternativas desde la izquierda. Siempre hay más de dos opciones de hacer las cosas, aunque diariamente nos bombardeen a bipartidismo.
Fa uns 200 anys es va a començar a donar a Gran Bretanya i més tard a tota Europa un procés de canvi de l'agricultura a la indústria anomenat la Revolució Industrial. En aquella època neix el moviment obrer fruït de l'organització dels treballadors/es que vivien explotats a les indústries amb unes condicions nefastes. Així, comencen a sorgir el que més endavant anomenarem sindicats per defensar els drets de les persones que aconseguien amb el seu treball que avancés la societat i s'innovés. Tot sense que els empresaris (burgesia llavors) tingués cap mirament en explotar als seus treballadors amb jornades de 14 i 15 hores diaries, amb sous miserables sobretot en dones (la meitat que els homes) i nens (menys encara que les dones). Sense cap tipus de mirament treballaven nenes i nens de 7 o 8 anys jornades de 9 i 10 hores (VEURE VÍDEO publicació de sota). Els sindicats i la pressió popular va aconseguir que anys més tard aquesta situació canviés.
Actualment, a les indústries grans existeixen els sindicats que aconsegueixen mantenir i reivindicar drets dels treballadors/es per adquirir millores que encara queden per aconseguir i sobretot en les époques de crisis (provocada pels poderosos però que principalment pagaran els treballadors/es) mantenir els drets adquirits. Encara queden moltes persones que per treballar en indústries petites o individualment tenen més dificultats per fer front a l'explotació que realitzen molts empresaris. Però hem de destacar que la pressió és molt més forta allà on no hi sindicats, i allà on no hi ha organització.
Les empreses, encara que moltes puguin ser millorables, tenen una organització i uns representants que lluiten per evitar aquestes situacions i Rubí va tenir un gran desenvolupament com a ciutat gràcies a la implantació de moltes empreses als anys 80 i 90's que van donar feina als rubinencs/ques que llavors van arribar a tenir tases del 20 i 25% d'aturats. Avui, anem camí d'una crisi molt forta que patirem sobretot els treballadors/es i les persones més febles. El manteniment del teixit industrial de Rubí ha de ser una prioritat de l'Ajuntament de Rubí perque moltes famílies de Rubí tenen alguna persona treballant en aquest sector, i recordem, Rubí és una de les 3 ciutats més industrialitzades de Catalunya.
Molt sovint, sembla que el PSC doni per perdudes moltes empreses, nosaltres creiem que és possible mantenir les empreses a Rubí amb una actuació conjunta i com a mínim hem de fer tots els esforços possibles, no val resignar-se i amagar el cap. La crisi és una oportunitat per canviar les coses, fer un canvi de model productiu mantenint tot allò que ha estat bàsic pel desenvolupament personal dels rubinencs/ques: les empreses, i per tant, el seu TREBALL.
Aquest vídeo fa referència a l'explotació infantil al segles XVIII i XIX. Aquesta situació que sembla tant llunyana encara perdurava a l'estat espanyol a l'època franquista i fins i tot, alguns anys després.
Hem de recordar que l'explotació infantil encara es dóna en moltes parts dels món i que és obligació de tots acabar amb aquesta injustícia, i sobretot des dels organismes internacionals.
Persones d'ICV-Rubí fuimos a la manifestación del pasado 10 de enero contra el genocidio que está practicando Israel contra Palestina, llegando incluso a ser tan patético como las imágenes que hemos podido ver todos/as de personas mirando un bombardeo como si de fuegos artificiales se trataran.
De esta forma, quisimos asistir a Barcelona al igual que las manifestaciones realizadas en Rubí (a las que no pude asistir porque estaba fuera y ya me hubiera gustado), para denunciar la matanza indiscriminada de inocentes que se está dando en Gaza y lo más triste, es que lo está haciendo con la complicidad de los EEUU y Europa. PP y PSOE han colaborado indirectamente con estos asesinatos oficiales. Zapatero, que hace alarde de pacifista, ha incrementando la venta de armas a Israel (como se ha echo históricamente por PP+PSOE) y a la misma vez declara que quiere la paz. Al estilo tejano (Bush,) quiere la paz a tiros (eso sí, de una forma más sutil). No seria lo más lógico dejar de vender armas a Israel para conseguir la paz? no sería esta una acción significativa?
El gobierno español decide seguir vendiendo armas, girar la cara y al igual que la comunidad internacional mirar como un espectador más como se aniquilan a personas. A día de hoy lo mismo la proporción es 1 israelí muerto por cada 1000 palestinos. Nadie tiene autoridad para decidir sobre la muerte de otra persona y desde ICV queremos que no muera nadie más y que se acabe con el comercio, tan lucrativo, de armas porque no todas las formas de enriquecerse pueden permitirse.
Queremos para todo el mundo lo queremos para nosotros: PAZ.
Para hacer boicot a Israel (ya que el Estado ha decidido no hacer nada):
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=78420 (pincha en este enlace)
Desarmar los mercados. Este fue el mensaje lanzado por Ignacio Ramonet en la edición de Le Monde Diplomatique de diciembre de 2007, advirtiendo de los desastrosos efectos de la especulación y la globalización del capital financiero en los pueblos asiáticos. Este lema sirvió pocos meses después como aglutinante para la creación del movimiento internacional Attac.
Desde entonces las crisis económico-financieras del capitalismo global no han dejado de azotar a los pueblos, aumentando el hambre, la injusticia y la inseguridad por doquier y situando bajo mínimos la capacidad de los Estados para garantizar el ejercicio de la democracia y el bien común de los ciudadanos.
Felicidades a ATTAC por sus diez años en lucha.
