Fa uns 200 anys es va a començar a donar a Gran Bretanya i més tard a tota Europa un procés de canvi de l'agricultura a la indústria anomenat la Revolució Industrial. En aquella època neix el moviment obrer fruït de l'organització dels treballadors/es que vivien explotats a les indústries amb unes condicions nefastes. Així, comencen a sorgir el que més endavant anomenarem sindicats per defensar els drets de les persones que aconseguien amb el seu treball que avancés la societat i s'innovés. Tot sense que els empresaris (burgesia llavors) tingués cap mirament en explotar als seus treballadors amb jornades de 14 i 15 hores diaries, amb sous miserables sobretot en dones (la meitat que els homes) i nens (menys encara que les dones). Sense cap tipus de mirament treballaven nenes i nens de 7 o 8 anys jornades de 9 i 10 hores (VEURE VÍDEO publicació de sota). Els sindicats i la pressió popular va aconseguir que anys més tard aquesta situació canviés.

Actualment, a les indústries grans existeixen els sindicats que aconsegueixen mantenir i reivindicar drets dels treballadors/es per adquirir millores que encara queden per aconseguir i sobretot en les époques de crisis (provocada pels poderosos però que principalment pagaran els treballadors/es) mantenir els drets adquirits. Encara queden moltes persones que per treballar en indústries petites o individualment tenen més dificultats per fer front a l'explotació que realitzen molts empresaris. Però hem de destacar que la pressió és molt més forta allà on no hi sindicats, i allà on no hi ha organització.

Les empreses, encara que moltes puguin ser millorables, tenen una organització i uns representants que lluiten per evitar aquestes situacions i Rubí va tenir un gran desenvolupament com a ciutat gràcies a la implantació de moltes empreses als anys 80 i 90's que van donar feina als rubinencs/ques que llavors van arribar a tenir tases del 20 i 25% d'aturats. Avui, anem camí d'una crisi molt forta que patirem sobretot els treballadors/es i les persones més febles. El manteniment del teixit industrial de Rubí ha de ser una prioritat de l'Ajuntament de Rubí perque moltes famílies de Rubí tenen alguna persona treballant en aquest sector, i recordem, Rubí és una de les 3 ciutats més industrialitzades de Catalunya.

Molt sovint, sembla que el PSC doni per perdudes moltes empreses, nosaltres creiem que és possible mantenir les empreses a Rubí amb una actuació conjunta i com a mínim hem de fer tots els esforços possibles, no val resignar-se i amagar el cap. La crisi és una oportunitat per canviar les coses, fer un canvi de model productiu mantenint tot allò que ha estat bàsic pel desenvolupament personal dels rubinencs/ques: les empreses, i per tant, el seu TREBALL.