Aquestes fotos són de l'escola Maristes Rubí, molts i moltes sabíem i tenim constància de que aquest mur fa molts anys que es deia que s'havia de modificar de canviar, de fet sovint no es deixava als alumnes situar-se en aquell mur. No obstant, aquest va continuar allà, s'hauran de saber els motius de perquè no es canviar aquell mur i donar gràcies a que en aquell moment no hi havien nens per allà.
També cal destacar que van haver-hi desastres a Les Torres, urbanitzacions, al costat del carrer Riu Segre (que va tenir com a conseqüència la tallada de llum durant 3 dies), les urbanitzacions, la cúpula de la piscina municipal, l'antena de Ràdio Rubí, Escardívol... vull denunciar des d'aquest bloc que FECSA-ENDESA no ha informat ni comunicat absolutament res als veïns sobre els talls de llum i que s'han estat veïns de la nostra ciutat 3 i 4 dies sense llum. Finalment, destacar que en determinats llocs no hi ha hagut la senyalització pertinent.
Les conseqüències de la ventada eren impensables i segurament ens ha sobrepassat a tots/es. Caldrà repensar els plans o protocols d'actuació de cara a altres anys, donat que com ja es va anunciar desde la Generalitat aquests tipus de desastres naturals són conseqüència del canvi climàtic, el planeta s'ha revelat contra el maltracte humà i mediambiental.
Aquest matí el Departament d'Interior ha desmentit als matins de TV3 el programa del Cuní, després de 10 minuts de crítiques continuades, aquesta notícia publicada a la vanguardia (on deia que Saura havia suspés un acte dedicat a l'Holocaust), i ha confirmat que l'acte es realitzarà igualment i que en cap moment s'havia desconvocat.
És per notícies d'aquest tipus de notícies que s'ha decidit sortir públicament per dir que estem farts de que alguns mitjans, com La Vanguardia s'inventin notícies com aquesta per atacar a una persona. Pots o no estar d'acord amb el que es fa i es pot criticar tot el que vulgui, però no es poden inventar notícies per desacreditar a alguna persona. Tot i haver estat desmentida la Vanguardia no té la decència de retirar la notícia i deixa que s'escampi el "bulo".
En teoria La Vanguardia és un diari seriós... no és el primer cop que la nostra formació ha de desmentir notícies de La Vanguardia. Evidentment, quan es desmenteix el mal ja està fet i no té la mateixa repercussió.
Ahir el diari Avui realitzava una enquesta en la que es deia: Esteu d'acord de que el conseller Saura es va manifestar ahir sobre el lema Aturem la masacre a Gaza, si meireu al principi, veureu que tinc una foto de la mani on el lema es: No a la Guerra: Aturem la impunitat de l'Estat d'Israel, fet que demostra que els periodistes de l'Avui no van ni anar a la manifestació i es van inventar la pancarta.
El dia 6 de gener els Joves d'Esquerra Verda, van demanar a La Vanguardia que rectifiqués una notícia inventada, novament on deia que les Joventuts d'Iniciativa s'havien encadenat al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa en protesta pels atacs de Gaza.
Cada dia aquests diaris s'inventen una notícia, d'això s'en diu professionalitat!!!
ICV, és un partit català, d’esquerres, ecologista, feminista, pacifista i europeista.
La nostra opció estratègica és que a Catalunya les esquerres governin a les institucions. Als seus ajuntaments i òbviament al govern de la Generalitat.
Però la nostra opció no és governar per fer-hi qualsevol cosa, a qualsevol preu. Sinó per desenvolupar-hi polítiques transformadores, per modernitzar socialment i ecològica el nostre país. Per millorar la vida de la gent, especialment d’aquelles persones amb menys recursos i més vulnerables. La vida d’aquells que no poden agafar un telèfon i canviar una llei.
Nosaltres treballem les nostres polítiques i propostes amb la societat, perquè creiem que la participació social, la implicació de la ciutadania fa millorar la gestió pública.
Volem governar i prendre decisions des del rigor tècnic, des de la modernització del país i les polítiques. A vegades sent pioners, com en la política de participació del Govern (premiada per la UNESCO) o al desenvolupar mesures de la nova cultura de la l’aigua des de Medi Ambient. En altres ocasions, aprenent del que fan societats o governs més avançats en alguns temes, com en l’experiència d’anar a 80 km/h implantada amb èxit a tants països del nostre entorn europeu.
A ICV només sabem governar des de la defensa dels nostres valors i conviccions.
Ho fem quan el nostre president, avui Conseller, assisteix a una manifestació a favor de la Pau a Palestina. Exercint un dret que tants anys va costar d’assolir en aquest país, com és el dret a manifestar-se. En Joan Saura era a la manifestació per principis i per ètica.
Ho fem quan defensem la reducció de la contaminació, la qualitat de l’aire i la vida de la gent per sobre d’interessos polítics, econòmics o mediàtics.
Anar a 80 km/h produeix menys emissions de partícules contaminants que anar a 120km/h. De dia i de nit, en una carretera plena o buida.
La velocitat variable té avals tècnics, referents europeus, no som el primer país en instaurar-lo i a més es demostra eficaç per millorar la qualitat de l’aire, la circulació i també per reduir accidents i morts a les carreteres.
La mesura no és un capritx d’un conseller o d’un govern, sinó una mesura eficaç per salvar la vida a la gent.
Aquesta actitud del Grup parlamentari, dels nostres membres al govern i a les institucions, té com a resposta directa un assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país. Amb titulars que creiem que la maduresa política i democràtica a Catalunya ens evitaria veure, amb comentaris més propis de l’acarnissament personal que de la discrepància política o ideològica. Actituds que hem vist arreu de l’estat espanyol on qualsevol cosa val per derrotar l’enemic però que no creiem possibles a Catalunya.
Malgrat aquest assetjament que pretén que ICV deixi de ser el que és o deixi de defensar les seves conviccions i valors a les institucions quan governa els puc anunciar que no cedirem a aquestes pressions de grups d’interès polítics, econòmics i mediàtics per molts titulars que ens facin.
Nosaltres no canviarem bons titulars a canvi de les nostres conviccions. Seguirem defensant les nostres propostes amb arguments polítics i d’autoritat per molta demagògia i populisme amb el que se’ns ataqui.
www.iniciativa.cat
Vídeo original y divertido que muestra dos formas de ver la crisis.
Existe otra forma de hacer política en la izquierda. No toda es PP+PSOE hay más alternativas, otras formas de tratar la crisis, otras formas de actuar, alternativas desde la izquierda. Siempre hay más de dos opciones de hacer las cosas, aunque diariamente nos bombardeen a bipartidismo.
Fa uns 200 anys es va a començar a donar a Gran Bretanya i més tard a tota Europa un procés de canvi de l'agricultura a la indústria anomenat la Revolució Industrial. En aquella època neix el moviment obrer fruït de l'organització dels treballadors/es que vivien explotats a les indústries amb unes condicions nefastes. Així, comencen a sorgir el que més endavant anomenarem sindicats per defensar els drets de les persones que aconseguien amb el seu treball que avancés la societat i s'innovés. Tot sense que els empresaris (burgesia llavors) tingués cap mirament en explotar als seus treballadors amb jornades de 14 i 15 hores diaries, amb sous miserables sobretot en dones (la meitat que els homes) i nens (menys encara que les dones). Sense cap tipus de mirament treballaven nenes i nens de 7 o 8 anys jornades de 9 i 10 hores (VEURE VÍDEO publicació de sota). Els sindicats i la pressió popular va aconseguir que anys més tard aquesta situació canviés.
Actualment, a les indústries grans existeixen els sindicats que aconsegueixen mantenir i reivindicar drets dels treballadors/es per adquirir millores que encara queden per aconseguir i sobretot en les époques de crisis (provocada pels poderosos però que principalment pagaran els treballadors/es) mantenir els drets adquirits. Encara queden moltes persones que per treballar en indústries petites o individualment tenen més dificultats per fer front a l'explotació que realitzen molts empresaris. Però hem de destacar que la pressió és molt més forta allà on no hi sindicats, i allà on no hi ha organització.
Les empreses, encara que moltes puguin ser millorables, tenen una organització i uns representants que lluiten per evitar aquestes situacions i Rubí va tenir un gran desenvolupament com a ciutat gràcies a la implantació de moltes empreses als anys 80 i 90's que van donar feina als rubinencs/ques que llavors van arribar a tenir tases del 20 i 25% d'aturats. Avui, anem camí d'una crisi molt forta que patirem sobretot els treballadors/es i les persones més febles. El manteniment del teixit industrial de Rubí ha de ser una prioritat de l'Ajuntament de Rubí perque moltes famílies de Rubí tenen alguna persona treballant en aquest sector, i recordem, Rubí és una de les 3 ciutats més industrialitzades de Catalunya.
Molt sovint, sembla que el PSC doni per perdudes moltes empreses, nosaltres creiem que és possible mantenir les empreses a Rubí amb una actuació conjunta i com a mínim hem de fer tots els esforços possibles, no val resignar-se i amagar el cap. La crisi és una oportunitat per canviar les coses, fer un canvi de model productiu mantenint tot allò que ha estat bàsic pel desenvolupament personal dels rubinencs/ques: les empreses, i per tant, el seu TREBALL.
Aquest vídeo fa referència a l'explotació infantil al segles XVIII i XIX. Aquesta situació que sembla tant llunyana encara perdurava a l'estat espanyol a l'època franquista i fins i tot, alguns anys després.
Hem de recordar que l'explotació infantil encara es dóna en moltes parts dels món i que és obligació de tots acabar amb aquesta injustícia, i sobretot des dels organismes internacionals.
Persones d'ICV-Rubí fuimos a la manifestación del pasado 10 de enero contra el genocidio que está practicando Israel contra Palestina, llegando incluso a ser tan patético como las imágenes que hemos podido ver todos/as de personas mirando un bombardeo como si de fuegos artificiales se trataran.
De esta forma, quisimos asistir a Barcelona al igual que las manifestaciones realizadas en Rubí (a las que no pude asistir porque estaba fuera y ya me hubiera gustado), para denunciar la matanza indiscriminada de inocentes que se está dando en Gaza y lo más triste, es que lo está haciendo con la complicidad de los EEUU y Europa. PP y PSOE han colaborado indirectamente con estos asesinatos oficiales. Zapatero, que hace alarde de pacifista, ha incrementando la venta de armas a Israel (como se ha echo históricamente por PP+PSOE) y a la misma vez declara que quiere la paz. Al estilo tejano (Bush,) quiere la paz a tiros (eso sí, de una forma más sutil). No seria lo más lógico dejar de vender armas a Israel para conseguir la paz? no sería esta una acción significativa?
El gobierno español decide seguir vendiendo armas, girar la cara y al igual que la comunidad internacional mirar como un espectador más como se aniquilan a personas. A día de hoy lo mismo la proporción es 1 israelí muerto por cada 1000 palestinos. Nadie tiene autoridad para decidir sobre la muerte de otra persona y desde ICV queremos que no muera nadie más y que se acabe con el comercio, tan lucrativo, de armas porque no todas las formas de enriquecerse pueden permitirse.
Queremos para todo el mundo lo queremos para nosotros: PAZ.
Para hacer boicot a Israel (ya que el Estado ha decidido no hacer nada):
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=78420 (pincha en este enlace)
Desarmar los mercados. Este fue el mensaje lanzado por Ignacio Ramonet en la edición de Le Monde Diplomatique de diciembre de 2007, advirtiendo de los desastrosos efectos de la especulación y la globalización del capital financiero en los pueblos asiáticos. Este lema sirvió pocos meses después como aglutinante para la creación del movimiento internacional Attac.
Desde entonces las crisis económico-financieras del capitalismo global no han dejado de azotar a los pueblos, aumentando el hambre, la injusticia y la inseguridad por doquier y situando bajo mínimos la capacidad de los Estados para garantizar el ejercicio de la democracia y el bien común de los ciudadanos.
Felicidades a ATTAC por sus diez años en lucha.
