Per finalitzar l'any et deixo un enllaç per a que puguis jugar a un petic joc per acabar bé l'any. Recollida del club de fans del periodista que va llançar les sabates a Bush.
http://www.zappingmcsaatchi.com/xmas/emailing/
La parlamentària Laura Massana i el responsable de la sectorial de Treball d’ICV Josep Torrecillas es comprometen amb els representants dels treballadors i treballadores de FICOSA a mediar, davant la conselleria de Treball, davant la imminent resolució de l’ERO temporal presentat per l’empresa.
En una reunió mantinguda el passat divendres 12 de desembre amb representants dels comitès d’empresa de les plantes del grup FICOSA a Rubí, la diputada d’ICV al Parlament Laura Massana i el responsable de la sectorial de Treball del partit, Josep Torrecillas, es van comprometre a accelerar el seguiment i la mediació mantinguda per la formació ecosocialista sobre l’ERO presentat per l’empresa. Massana s’ha compromès a resoldre diversos dels dubtes i aclariments plantejats pels representants dels treballadors i treballadores, i a fer-ho de forma urgent, davant la imminent resolució que podria tenir l’Expedient de Regulació d’Ocupació temporal que ha presentat l’empresa.
A la reunió també hi va assistir la presidenta d’ICV a Rubí i portaveu del grup municipal a aquesta ciutat vallesana, Marta Ribas, qui va reiterar als representants sindicals el suport d’Iniciativa a Rubí a la seva lluita i el rebuig frontal d’aquesta formació política a la requalificació de terrenys que persegueix la direcció de FICOSA per a treure profit d’aquesta situació de crisi. Ribas també va instar el comitè d’empresa a reclamar el mateix compromís i implicació per part de l’alcaldessa, Carme Garcia (del PSC)
D’altra banda, els representants d’ICV van reiterar als treballadors la oposició de la formació ecosocialista a qualsevol ERO que no sigui plenament justificat. Amb les dades existents, el de FICOSA no tindria raó de ser.
ICV va votar en contra dels pressupostos municipals a l'Ajuntament de Rubí, ja que considerem que els pressupostos en época de crisi global haurien d'estar marcats per la defensa de les àrees socials i de promoció ocupacional, és a dir, a evitar que els efectes de la crisi la paguin els més afectats i desafavorits de la societat, que a més a més, no l'han creada (aturats, joves, gent gran, persones amb pocs recursos, immigrants...).
Iniciativa ja va començar a alertar de que s'està augmentant el percentatge de persones en situació d'exclusió social, i que aquest grup comença a ser majoritari i sobretot en temes com l'accés a l'habitatge per la manca de política pública realitzada per l'Ajuntament de Rubí, tot i les facilitats que posa la Generalitat.
Iniciativa-Verds considera que les àrees que més han de créixer són: serveis socials, promoció econòmica, polítiques d'ocupació, polítiques d'habitatge públic i inversions a la ciutat.
Tot i l'esforç realitzat pel grup municipal de reduir la despesa i la contenció amb tot un seguit de propostes, algunes no han estat acceptades (reducció de salaris de regidors, alts càrrecs o personal de confiança...).
En l'actual pressupost les àrees que més creixen són les següents:
En personal:
- 186% Medi Ambient
- 117% Identitat i projecció exterior
- 52% Recursos Humans
- 40% Cultura
- 30% Serveis Jurídics
- 27% Comerç
- 25% Personal de llicències d'obres
- 25% Comissionat per la societat de la informació
- 25% Atenció primària
- 8% Serveis a les persones
En serveis:
- 45% Serveis administratius interns
- 27% Gerència
- 20% Comerç
- 15% Impes però baixa promoció econòmica un 48%
- 14% Política lingüística
- 13% Serveis Socials
Com podem observar l'ordre no es correspon amb el discurs socialista i molt menys amb les demandes reals que demanava el nostre grup. Amb aquests pressupostos no anem en lloc, ja que s'han prioritzat àrees que no tenen res a veure amb la solució de la crisi, ni s'ha apostat per les àrees més socials.
Però, no podem dir que no tenen cap criteri, té un criteri clau: després de les lluites internes al PSC pel poder, aquestes lluites es veuen reflexades en el pressupost, sense que tingui cap sentit i les àrees que portaven Jordi Peiró, Paco Rodríguez i Arantxa Gabilondo (participació i suport a entitats, espai públic i mobilitat i joventut) s'han buidat de pressupost.
Tampoc entenem la reducció en Educació, en el Centre d'Orientació Sanitària (COS), atenció ciutadana o inversions inflades que no es duran a terme mai... i amb aquests diners sobrants (no executats) justificaran una bona gestió (o superàvit com han fet en el passat).
CONCLUSIÓ
1. Els pressupostos hauria de prioritza les àrees que més ajudaran als sectors que patiran la crisi, I NO HO FA!
2. El pacte per la reducció i contenció de la despesa pública que va impulsar ICV, no s'acompleix al pressupost. SIGNEN PACTES QUE NO CUMPLEIXEN
3. Lamentem que la crisi interna del PSC estigui afectant a la ciutat, i molt més afecti a on s'han de gastar el diners, en comptes de fer-ho per NECESSITATS de ciutat ho fan per QUOTES DE PODER al partit.
PER AQUESTS MOTIUS INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS VA VOTAR EN CONTRA
El que hem aconseguit…
ICV creiem que el projecte de Llei d’Educació que en aquests moments és al Parlament (desembre 2008) no és el que es va acordar amb el Pacte Nacional per l’Educació (març de 2006) i per això ha perdut consens social.
La presió de la comunitat educativa, política i sindical va aconseguir corregir aspectes negatius que van portar a la vaga del 14 de febrer (eliminar la gestió indirecta d’escoles i instituts públics per entitats privades o la possibilitat de cessió de terrenys públics per a centres que no ho serien).
... i el que encara hem d’aconseguir!
Però encara falten 8 punts bàsics:
1. Tots els centres públics i concertats han de tenir els mateixos drets i obligacions exigibles: la gratuïtat, la igualtat en l’accés, la coeducació, l’escolarització equilibrada i el funcionament intern democràtic.
2. La laïcitat és un principi clau del sistema educatiu català.
3. La Generalitat ha de garantir que l’educació és una prioritat bàsica i establir que l’objectiu de la llei és crear un Servei Públic Educatiu.
4. La planificació educativa correspon només a les administracions públiques.
5. Els pares tenen dret a triar centres, però els centres no tenen dret a triar o discriminar alumnes.
6. La formació professional i la formació continuada és un element fonamental.
7. La composició i funcions dels consells escolars dels centres públics i concertats han de ser equiparables.
8. Establir el compromís de destinar el 6% del PIB a educació en el termini de 8 anys.
Aquest dissabte l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català, organitza una obra de teatre per a recollir fons per a futures accions que es portaran a la ciutat, a més a més, de les que ja s'estan realitzant.
El preu serà simbòlic, 5 euros, i el grup de teatre Esbarjo ens farà la representació de l'obra Ay Carmela! de forma gratiïta, per aquest motiu des d'aquí vull donar les gràcies als actors i directora per la seva col·laboració.
Espero que vingueu tots els que pogueu!
Fins aviat!
ACTO: 29 DE NOVIEMBRE EN LA SALA DE RUBÍ, SE REALIZARÁ LA OBRA, AY CARMELA! (ENTRADA SIMBÓLICA DE 5 EUROS).
Hoy es el 33 aniversario de la muerte del dictador Franco, uno de los mayores criminales de la historia contemporania de este estado. Además, también es el aniversario de la muerte de Primo de Rivera.
Como cada año habrán concentraciones en el Valle de los Caídos, pero este será el último año en el que los grupos de extrema o ultraderecha podrán realizar allí manifestaciones fascistas. El próximo año entra en vigor la Ley de Memoria Histórica que prohibirá que se celebren en este lugar actos que ensalzen la dictadura militar franquista.
También es el aniversario de la muerte del joven antifascista asesinado en el metro cuando acudía a protestar por una manifestación xenófoba y racista convocada por Democracia Nacional.
Recordar que el 29 de Noviembre a las 22.00 horas se realizará una obra de teatro en Rubí para recoger fondos en favor de la Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica y Democrática de Rubí Neus Català, de cara a poder continuar el trabajo realizado por la entidad. Esta obra será en La Sala y se representará la obra Ay Carmela.
La T-Jove anual i la T-Any, vàlides per a 6 zones, beneficiarien als qui més usen el transport públic i als col•lectius que disposen de menys recursos
El responsable de Política Municipal d'ICV i membre del consell d'administració de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), Lluís Tejedor, i el president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, han presentat les propostes que la coalició ecosocialista traslladarà a l'ATM per a la creació de nous títols de transport amb l'objectiu d'afavorir la utilització del transport públic i beneficiar als sectors que més l'utilitzen i aquells que disposen de menys recursos.
La coalició d'esquerra verda planteja, d'una banda, l'exempció de pagament en el transport públic per als menors de 12 anys, que en la immensa majoria de casos necessiten d'un adult que els acompanyi. Es proposa també la creació d'una targeta T-JOVE anual a 300 euros, amb dret a viatjar il·limitadament per tota la regió metropolitana, i fins els 25 anys. Per evitar el fet d'haver de pagar-la de cop, es proposa donar l'opció de fer-ne un pagament mensual a través de domiciliació.
Dos són els objectius que persegueix aquesta proposta, ha explicat Tejedor. El primer "respon a un criteri fortament social" i no és altre que el de situar la tarifa que paguen els joves de Barcelona al nivell dels preus que paguen els altres joves estudiants i joves treballadors europeus, és a dir, amb importants descomptes. El segon busca la fidelització de clients per al transport públic des de la seva primera època com a usuaris.
ICV-EUiA proposa també la creació d'una targeta de transport T-ANY anual al preu de 400 euros, també vàlida per a les 6 zones tarifàries i amb opció de pagar-la mensualment. "Els col·lectius interessats en aquest nou títol de transport són els grans usuaris del transport públic, els que només fan servir el cotxe de tant en tant, i els treballadors d'empreses que estiguin disposades a potenciar el transport públic" a través de mesures de suport acordades a la negociació col·lectiva, ha assegurat Tejedor.
notícia extreta de la web: www.iniciativa.cat
Una reprentación de ICV (Iniciativa per Catalunya Verds) asiste a la manifestación contra el ERE (Expediente de Regulación de Empleo en català ERO Expedients de Regulació d'Ocupació)de FICOSA i RUFFINI. Bajo el lema de apoyo a los trabajadores y trabajadoras se encontraron todos los regidores de ICV-EUiA, la diputada a la Generalitat (Dolors Clavell), Directora General de Medi Natural (Núria Buenaventura), el president comarcal (Xavi Boix), el president de comarca de Joves d'Esquerra Verda (Ramon Gutierrez), y una amplia representación de militantes de ICV, como de los sindicatos CCOO, UGT, CGT y otros sindicatos. A parte también había algun otro representante ciudadanos y políticos a título individual. La alcaldesa de Rubí llegó a la mitad de la manifestación donde fue entrevistada por los medios de comunicación, que le dieron cobertura.
Desde Iniciativa Verds nos queremos solidarizar con todos los trabajadores y trabajadoras afectados por expedientes de regulación a nuestro parecer injustos y oportunistas aprovechándose de la situación de crisis actual.
Uneix-te a la manifestació d'aquest dissabte, 15 de novembre, contra l'acomiadament previst de 140 treballadors i treballadores del grup FICOSA a Rubí. I contra altres expedients de regulació que afecten altres empreses i fàbriques del Vallès.
La portaveu d'ICV i diputada en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha acusat avui als seus socis de Govern, PSC i ERC, d'incomplir el pacte del Govern d'Entesa amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). "Hem estat fidels al pacte i la LEC actual no ho és. Són els altres que han de dir perquè se n'han allunyat. El Govern d'Entesa es va comprometre amb el Pacte Nacional per l'Educació (PNE) i no som nosaltres els que ens movem en el Govern d'Entesa sinó els altres que es mouen dels propis acords de Govern" ha dit Camats alhora que també ha explicat que ICV "no està demanant una llei d'ICV sinó una llei de país que reculli els reptes que té el país en el futur".
La diputada ecosocialista ha advertit que la seva formació "no recolzem aquesta llei tal i com està presentada en el Parlament. No estem d'acord amb el que proposa avui la llei i l'escenari que dibuixa". Per Camats "la llei pot tenir l'acord parlamentari suficient per ser aprovada però ni molt menys té el consens polític per ser la LEC que la comunitat educativa i el PNE ens demana i tampoc té el consens de la comunitat escolar per ser la llei que ha d'ajudar a resoldre problemes i reptes de futur".
En aquest sentit Camats ha explicat que el seu grup parlamentari presentarà esmenes en el mateix sentit del que diu el PNE i que vol fer seves i defensar les esmenes que presentin la comunitat educativa en les compareixences que faran en les comissions de la llei un cop s'hagi admès a tràmit la setmana que ve en el ple del Parlament. La diputada ecosocialista ha convidat a la resta de grups a votar les esmenes del grup d'ICV-EUiA, “a reconsiderar la necessitat de reconduir la llei cap al Pacte Nacional” i ha retret al Conseller Ernest Maragall que "és en el tràmit parlamentari en el que s'ofereix negociació i acord amb l'oposició i en aquest cas no ha estat així".
Iniciativa per Catalunya Verds es mostra en contra dels ERO (en castellà Expedientes de Regulación de Empleo o ERE), sobretot de tots aquells en els quals s'està aprofitant la crisis i quan l'empresa és totalment rentable.
Els dos vídeos penjats son dos exemples, a Rubí ICV - Rubí també manifesta el seu suport als treballadors i treballadores de FICOSA
Una delegació de Joves d’Esquerra Verda (JEV) liderada per la Coordinació Nacional, Míguel Ángel Díaz i Janet Sanz, el responsable de Política Social, Jesús Hernàndez, i el responsable de Moviments Socials, Gerard Sentís, i jo mateix entre d'altres hem assistit avui a la manifestació “En defensa de l’ocupació i de la indústria”. La manifestació, convocada per CCOO i UGT i que ha començat al Passeig de Gràcia amb la Ronda de Sant Pere de Barcelona i ha finalitzat a l'Avinguda de la Catedral, també ha comptat amb la presència d’una delegació d’ICV encapçalada pel seu secretari general, Jordi Guillot, el responsable d’Organització, Màrius Garcia, el responsable de Moviments Socials, David Cid, i la presidenta de Dones amb Iniciativa, Mercè Claramunt.
Així, les dues delegacions han assistit a la manifestació en defensa de tots els treballadors i les treballadores que han perdut els seus llocs de treball o que estan amenaçats per un ERO.
Per a Míguel Ángel Díaz i Janet Sanz, "cal impulsar una política industrial més activa, que permeti que la indústria segueixi sent un factor clau de l’economia catalana".
En aquest sentit, Díaz i Sanz han dit que "no pot ser que les empreses aprofitin per acomiadar gent sense justificació al darrere", a la vegada que han reiterat la petició al Govern de “fer una aposta clara per impulsar polítiques que potenciïn la competitivitat dels sectors industrials”.
Recordem que aquesta situació també afecta als treballadors/es de FICO.S.A, i de forma més subtil a totes les empreses que de forma "silenciosa" retallen les seves plantilles aprofitant-se de la situació i encara que no els afectis, mitjançant la no renovació de contractes, supressió de contractes temporals, fi d'obra dels contracts per ETT's juntament amb una inactivitat de l'equip municipal que no ha fet cap actuació nova en política d'ocupació, i amb els socialistes aprovant Expedients de Regulació al nostre parer injustificats. Aquesta situació fa que l'atur a Rubí és situï al 15% afectant especialment a dones (doble d'atur que els homes) immigrants i joves, per damunt de la mitjana comarcal i catalana, quan abans de tenir l'alcaldia de Rubí els socialistes tenia menys atur que Catalunya i el Vallés Occidental i es situava al 6-7%.
Miércoles 5 de noviembre, 18 h, Plaça Catalunya/Portal de l'Àngel. Llamamos a gritar todos juntos ¡No a los EREs! y a exigir a la Generalitat que no acepte ningún despido y eche los ERE para atrás.
Porque están aprovechando el momento para despedir a trabajadores/as y aumentar sus beneficios, porque es una vergüenza allí donde pase y porque en Rubí también nos afecta (unas 160 personas en FICO.S.A) y otros despidos más silenciosos (no renovación, no sustición de puestos de trabajo) mañana allí estaremos.
Más información:
http://www.contralacrisi.cat/
CARLOS AGUILA ESCOLLIT CONSELLER NACIONAL DE JOVES D’ESQUERRA VERDA EN LA SEVA 9A ASSEMBLEA NACIONAL
El màxim espai de decisió de l'organització política juvenil, sota el lema "Canviem la política per transformar el món!", ha comptat amb la participació de 200 joves d’arreu de Catalunya, que han traçat les línies d'acció del proper mandat de dos anys i han triat els nous òrgans de direcció (Consell Nacional, Coordinació Nacional i Equip Coordinador Nacional).
Joves d'Esquerra Verda (JEV) ha celebrat aquest cap de setmana de 25 i 26 d'octubre la seva IX Assemblea Nacional al Prat de Llobregat. Durant dos dies, 200 joves adherits, adherides, amics i amigues, així com persones convidades d'altres organitzacions de referència nacional, estatal i internacional, han debatut sobre el contingut dels dos documents marc presentats: "Canviem la política per transformar el món" i "Més d'Esquerres, Més Benestar", els quals duen a la pràctica els conceptes d'una altra manera de fer política en un context de crisi econòmica com l'actual. També s’ha aprovat el Balanç de Gestió de la Coordinació Nacional sortint, encapçalada per Laia Ortiz i David Cid.
A l’Assemblea s’han aprovat dues resolucions de JEV Vallès Occidental sobre el dret a l’oci, i sobre el 4rt Cinturó.
D'altra banda, la IX Assemblea Nacional ha servit per renovar els òrgans de direcció de JEV. Així, s’ha votat amb més del 90% dels vots la nova Coordinació Nacional de Janet Sanz i Míguel Ángel Díaz, que han portat a votació, unànime, del nou Consell Nacional (composat per una candidatura de tipus nominal i territorial), el nou Equip Coordinador Nacional, composat per 6 homes i 5 dones.
En el nou Consell Nacional destaca la participació de 7 joves de la comarca del Vallès Occidental, inclós Carlos Àguila, regidor d’ICV a Rubí.
Avui, s'han realitzat l'aprovació inicial de les Ordenances Fiscals (el que paguem cada rubinenc/a) a Rubí.
l'IBI creixerà a l'entorn del IPC interanual (4'5%), com ho ha demanat els partits de l'oposició ICV-EUiA, ACR, CiU i PP. En contra del creixement proposat pel govern local PSC-ERC que oscil·lava al voltant del 6.3%.
Aquestes ordenances s'han votat afirmativament per tots els partits tradicionals (ICV-PSC-ERC-CiU i PP).
Per part del nostre partit, les exigències per l'aprovació era que s'aprovessin les nostres propostes que resumirem a continuació:
- Subvencionar entre el 15 i 25% de l'IBI a les persones amb pocs recursos i aturats de llarga durada atenint-se als criteris de límit cadastral i nivell de renda.
- Incorporar una nova figura: famílies monoparentals amb 2 o més fills, per a que siguin tractats iguals que les famílies nombroses, entenent que les càrregues econòmiques i familiars són similars.
- Bonificacions en l'IAE a les empreses que augmentin la contractació fixa i executin un pla de transport públic pels seus treballadors.
- Bonificacions pels habitatges on s'instal·lin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric d'energia solar.
En conclusió, per a nosaltres era indispensable que les Ordenances Fiscals anessin dirigides a les persones amb menys recursos i aturats, a subsanar les injustícies fiscals, a potenciar la contractació fixa i a fomentar les bones conductes ambientals. Així, com hem recordat al govern municipal que els recàrrecs d'immobles desocupats sense justificació (pisos buits), no s'estava aplicant, i em tret el compromís del govern, després d'una pressió continuada del nostre grup, de realitzar un cens d'habitatges buits durant el 2009.
Els ajuntaments han de tenir suficient capacitat per respondre amb polítiques socials i anul·lar els efectes negatius que té la crisis sobre les persones més afectades i desafavorides pel sistema econòmic, és a dir la classe treballadora.
Divendres passat vam inaugurar el nou local d'Iniciativa els Verds (ICV) a Rubí, el nou local que es situa al carrer Ulloa 9-11 (al darrera de l'Ateneu), disposarà d'una àmplia sala que com ja es va comentar aquest divendres es prestarà a les entitats i persones que la necessitin de forma gratuïta. Aquesta sala, portarà nom propi, i com no!, es dirà sala Neus Català, res a comentar sobre una dona que tot i tenir 94 anys continua incansable, defensant i lluitant per fer d'aquest un món més just.
En la foto, el Rafa la Neus i jo mateix.
veniu tots els que volgueu!
ens veiem allà
ICV participa en la manifestació unitària convocada en motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne.
Cita ICV: 18'45 h. Via Laietana / Fontanella.
A l'Ajuntament de Rubí, al Ple del 3 de juliol de 2008, ICV va realitzar una moció (proposta per ser adoptada per la Institució), en la qual es demanava:
- Que l'Ajuntament de Rubí mostri la seva oposició a la decisió presa pels ministres de Treball de la UE, i la decisió del govern espanyol de no votar-hi en contra.
- Que l'Ajuntament de Rubí insti als eurodiputats i eurodiputades a votar en contra de la mesura, per aturar aquesta directiva aberrant que, si finalment s'aprova, suposarà el pitjor retrocés en drets socials que haurà patit la UE des que es va constituir.
Aquesta moció va ser rebutjada pel PSC-PP i CiU, i per tant, no es va aprovar. Per contra el PSC va presentar una moció copiada d'altra localitat, buida de contingut només buscant el titular per la premsa i que ni tan sols se la van llegir com jo mateix vaig evidenciar al demanar-li que m'expliqués un punt de la moció i comentar el regidor Jordi Peiró (PSC) que ara mateix no ho sabia dir, però que potser feia referència a dos articles (que parlaven de Medi Ambient!!!) i a més feia referència a una Carta de Drets que permetia que un treballador/a fes 14 hores diaries amb 1 dia de festa a l'any.
L'únic que vull reflexar és el doble discurs del PSC-PSOE, José Blanco (PSOE) afirma que la Directiva es un pas enrere de l'Europa Social, Zapatero diu que es injusta, però el PSOE s'absté a la votació. A Rubí, intentem forçar l'Ajuntament a que es posicioni en contra de les 65 hores, i el PSC amb la dreta (PP i CiU) ens rebutja la moció i per tant, no s'aprova.
Conclusió, el PSC-PSOE fa un discurs públic i una oratoria que a l'hora de la veritat (la votació) no compleixen i fan tot el contrari.
A la premsa estan en contra, però a les votacions s'abstenen i rebutjen posicionar-se en contra. Per això demà, al carrer hem de mostrar la força dels treballadors/es per mostrar als governs que no volem la Directiva de les 65 hores, treball precari, temporalització, salaris baixos, sinistralitat laboral... i que volem conservar els pocs drets que tenim i que volem que es respectin!
Moraleja: hipocresia socialista.
P.D. Iniciativa per Catalunya Verds si que hi va votar en contra en totes les institucions.
Un joven necesita un salario de 3.300 euros mensuales para poder emanciparse por sus propios medios, según el último informe estadístico del Observatorio Joven de Vivienda en España, dependiente del Consejo de la Juventud de España (CJE).
El documento contrasta los ingresos reales con los necesarios para acceder a una vivienda en el mercado libre actual.
Según el sociólogo y autor del informe, Joffre López, de estos cálculos se infiere que para que un joven pueda acceder a una vivienda sin superar el treinta por ciento de endeudamiento, su sueldo debe ser un 180 por ciento más alto del actual, cifrado por el CJE en 1.182 euros al mes.
Este promedio oscila -según López- entre el 64 por ciento de Extremadura y el 250 por ciento que necesita ganar de más un joven vasco para adquirir una vivienda en su comunidad autónoma.
José Luis Arroyo, vicepresidente del CJE, ha señalado que la parte del salario neto que un joven dedica a su vivienda se ha establecido en el 83,8 por ciento para el primer trimestre de 2008, un 15 por ciento más que en 2007.
Las provincias más caras para que un joven compre una vivienda este año son Vizcaya (donde se necesita aportar un 112,2 por ciento del sueldo), Barcelona (104,1 por ciento), Gipuzkoa (103,8), Baleares (101,5) y Madrid (101,2).
En el otro extremo se encuentran Teruel (44 por ciento del salario), Cáceres (46,2 por ciento), Ciudad Real (47,3) o Cuenca (48,3).
(notícia del 20 minutos)
En un d'aquests emails que van voltant per internet m'he trobat amb aquest, pot fer riure, però és molt trist i el que acaba demostrant és que alguna cosa falla al sistema educatiu i la societat en general, hauríem de començar a plantejar-nos sobre la influència que arriben a tenir certes emissions televisives a simple vista "no nocives i de pur entreteniment" i per contra la influència, presència i importància que ha de tenir l'educació en la formació personal i comunitària de les persones.
Pel que fa a Rubí, el sector educatiu patirà una retallada del seu pressupost, afectant les sortides per veure teatre a la Sala, es redueix de 3 a 1, i les 15 sortides a la piscina municipal. Des de ICV, i així ho vam manifestar al ple, creiem que certs sectors bàsics per la societat no poden ser retallats: educació, sanitat i treball i donada la situació educativa si els límits econòmics han d'afectar socialment a l'educació dels nens i limitar la cultura i l'esport?, per una reducció pressupostària ridícula.
Per acabar proposem que la reducció podria ser en tres sentits que implicarien una reducció econòmica més important i amb menys afectació social:
- Reducció de l'excessiu número de càrrecs de confiança (hi ha tants com regidors).
- No realitzar cap més "despido improcedente", en els últims anys portem gastats més de 240.000 euros (40 milions de les antigues pessetes).
- Reduir el consum de gasolina en cotxes municipals que fa l'ajuntament, molts cops per fer desplaçaments curts que es podrien fer a peu, i tindria un cost ecològic menor.
versus
Com vam prometre i vam expressar a la premsa (encara que per raons desconegudes aquesta no ho ha publicat, com tampoc es va publica la nostra posició sobre la vianització del centre) ahir al ple de l'Ajuntament vam demanar a l'equip de govern els estudis previs per fer el traspàs o privatització del COS, per saber si els treballadors/es es veuran afectats i si els serveis veuran un detriment, i després de dir-nos que no teníem educació i deferència per fer-ho públic (Anna Maria Martínez - PSC) ens van dir que no tenien res, el contrari del que es va manifesta a la reunió de la Comissió Informativa i com ella mateixa!!! va fer públic al Diari de Rubí d'ahir mateix!!! (aquest cop sí que ho va publicar la premsa).
Segons la regidora no hi ha res, llavors en algún moment ens ha enganyat, ja sigui en la publicació que ha fet a la premsa o ahir mateix en el ple, perquè les dues opinions de la mateixa persona es contradiuen.
ja veurem com avança... però em fa la impressió de que com sempre no ens informaran
ICV volíem denunciar el desmantelament dels serveis públics que está patint l’Ajuntament de Rubí i que provoca la supressió de la llibertat dels poders locals per suministrar els serveis públics i satisfer les necessitats socials dels nostres ciutadans. Estem parlant de la privatització del Centre d’Orientació Sanitària de Rubí (”el COS”) i de tots els serveis de salut mental que actualment gestiona (Centre de dia en salut mental, Centre d’atenció i seguiment de drogodependències, Centre de salut mental d’adults i Centre de salut mental infantil i juvenil).
El Centre d'Orientació Sanitària (COS) Ferran Salsas i Roig de Rubí va néixer l'any 1980 a partir de la incorporació progressiva d'un conjunt diversificat de serveis que volien donar resposta a les necessitats sòcio-sanitàries de la població i que no eren cobertes per l'administració sanitària en aquell moment.
El COS ofereix assistència clínica i tractament, desenvolupa diferents programes de prevenció, treball comunitari i rehabilitació psicosocial i laboral. A més, disposa d'una àrea específica que es dedica a la formació, docència i recerca en salut mental.
Ofereix atenció especialitzada a aquells adults, joves i infants que presenten una problemàtica relacionada amb la seva salut mental (depressió, ansietat, trastorns mentals severs, problemes relacionats amb el consum de drogues, alteracions de la conducta, etc.).
El PSC i els seus còmplices han utilitzat la mateixa tàctica que a altres institucions públiques i és l’afixia econòmica, manca d’aportació econòmica, deixar morir el projecte, dificultar la continuitat d’aquest i un cop la situació és insostenible argumentar que la privatització és l’única via, una política típica realitzada per PP y PSOE.
11 de març es va comentar a CCOO que “../.. el dia d’avui no hi ha cap mena d’informació del vostre interès que us hagi de ser lliurada, doncs no hi ha cap mena d’iniciativa en el sentit que veniu a demanar”, quan els hi van preguntar sobre aquesta possibilitat.
El dia abans de que es faci pública la decisió se’ns informa de que aquesta operació es va iniciar durant els darrers dies del mes de juliol, que ara s’està concretant el procés de traspàs i que l’1 de gener de 2009, el COS i tots els serveis abans esmentats al Consorci Sanitari de Terrassa. Un altre cop l’obscurantisme i la manca de transparència es la forma de funcionar, a esquenes dels treballardors/es, partits polítics i sindicats.
Volem recordar que la llei obliga a la participació dels representants sindicals i que alhora es respectin els drets que com a treballadors públics. I com a partit exigim i expressem:
1. Que la gestió i el control públic son garantia de cohesió social, equitat, protecció del ciutadà i creació de nous serveis públics.
2. Que la privatització i mercantilització d’un servei públic canvia les prioritats del servei de l’interés general i el benestar social a l’ànim de lucre i els beneficis econòmics privats amb un menor control democràtic, fet que pot implicar l’eliminació en un futur de diferents serveis no rentables però indispensables per la societat.
3. Que la privatització del COS pot comportar en un futur exclusió i desigualtats en l’accés al servei i pèrdua d’equitat per diferències en el tracte.
4. Denunciem que la situació dels treballadors del COS s’hauria d’haver millorat amb anterioritat per evitar la fuga de professionals qualificats i asegurar unes condicions de treball dignes, i que la liberalització pot provocar ara i en futur la regressió dels drets laborals d’alguns treballadors i en un futur salaris més baixos, imposició de tarifes, jornades més llargues, subcontractació...
5. Que la privatització del COS pot provocar un deteriorament de la continuitat i la qualitat dels serveis administrats. I anul•la la garantía de que les motivacions de lucre no interfereixen en les decisions clíniques.
6. Desde ICV entenem que existeixen serveis bàsics per la població com son la sanitat, educació, transport, comunicacions, seguretat... que no haurien de ser susceptibles de privatització o liberalització.
7. El grup municipal demanarà en el pròxim ple que es realitzi un estudi sobre els impactes socials i sanitaris que provocarà la privatització del COS tant en l’actualitat com en un futur.
En conclusió la capacitat innovadora de qualsevol organització depen dels estímuls que rebi per part del seu prestador (l’Ajuntament), i els govern PSC l’ha deixat morir durant 5 anys, per nosaltres les gestions privades no son un model vàlid donat que les experiències anteriors han demostrat que les privatitzacions no milloren la protecció sanitaria de la població.
Sembla que amb l'Ateneu hi ha molts interessos.
Personalment, crec que algú està instigant la divisió en temes en els quals hauríem d'estar units. Trobo que s'han barrejat molts temes i que en part tothom té la seva part de raó, no obstant, des de la meves experiències com a regidor considero que el tracte que fa aquest Ajuntament (PSC i ERC) a les entitats no és l'apropiat, hi veig molts favoritismes i moltes persecucions a determinades entitats o Associacions de Veïns sense més motiu que les relacions personals o per no ser de la mateixa opinió, o fins i tot del "clan".
Crec que s'hauria de donar suport a totes aquelles persones que de forma voluntària i gratuïta treballen per Rubí i en la meva opinió no es fa així, és més, penso que s'estan carregant part del món associatiu rubinenc de forma voluntària i amb el suport tàcit d'alguns que en altres èpoques eren contraris.
Igualment, crec que l'Ajuntament s'hauria d'implicar més en la cogestió amb entitats i facilitar els tràmits i no ser estrictament exigents amb uns i molt flexibles amb altres... xq estem cansant a la gent, i personalment prefereixo una cogestió amb entitats que no pas que l'Ateneu o altres espais municipals siguin gestionats per empreses privades amb interessos lucratius molt llunyans als interessos socials, integradors i cooperatius que haurien de tenir les entitats municipals.
La divisió només afavoreix a qui té el poder
Según la Constitución, la vivienda es un derecho de todas las personas y las administraciones públicas tienen que hacer todo lo posible para facilitar el acceso. Otra cosa diferente es la realidad y la voluntad de los políticos que nos gobiernan, empezando por la alcaldesa de Rubí, Carmen García. Nosotros, como partido (ICV) y como grupo municipal de ICV-EUiA en el Ayuntamiento, hemos insistido y seguiremos insistiendo día tras día que la vivienda protegida es necesaria y un derecho básico para el desarrollo personal y, además, es una auténtica vergüenza que unos pocos se hayan hecho de oro en cuatro días hipotecando el futuro de toda una generación y en general de todas aquellas personas mayores, desfavorecidas o discapacitadas que no pueden permitirse el pago de un alquiler o la compra de un piso. Y la única respuesta que recibimos es que somos unos exagerados y que la cosa no está tan mal, en Rubí
Pues bien. Últimamente, los medios sacan titulares diciendo que se estanca el precio de la vivienda de compra, pero dicen que se estanca, pero no baja, y que a la vez se está incrementando el precio del alquiler en un 20%. ¡Vaya! Si no podíamos comprar, ¡ahora tampoco podremos alquilar! Y lo que tampoco dicen es lo que ya avisaba el ex-conseller de ICV, Salvador Milà, y que ahora avisa la Secretaria de l’Habitatge, Carme Trilla, que a pesar de las medidas estructurales y coyunturales que se están haciendo desde la Generalitat, éstas no sirven si no hacen lo mismo los ayuntamientos y el Estado. Tristemente, éstos parecen no estar por la labor... El PSOE y el PP vetaron la reforma del mercado hipotecario que propuso ICV-IU, como también vetaron el aumento del salario mínimo a 1000€ (¡para igualarnos a Europa por una vez!) que también propuso el mismo grupo, como también vetaron otras muchas iniciativas para buscar una solución a un problema tan grave como es el acceso a la vivienda. Sin embargo, parece que éstas propuestas no merecen su atención.
En el gobierno de la ciudad (PSC-ERC), más de lo mismo ya que fuimos el único Ayuntamiento de toda Cataluña que se negó a que la Generalitat hiciera un barrio mayoritariamente de protección oficial (Areas Residenciales Estratègicas o ARE) y todo por no ser capaces de buscar un espacio adecuado para aprovechar esta oportunidad. Y luego todo han sido excusas para explicarlo y intentos de tapar el tema y de desviar la atención (algo a lo que nos tienen bastante acostumbrados). La realidad es que según el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el 90% de los hogares de Barcelona y su área metropolitana dedican el 123% de sus ingresos a pagar una vivienda nueva, o lo que es lo mismo, más de un sueldo. En el caso de los mileuristas y los que no llegan ni a mil euros al mes, que son muchos aunque nunca se les pregunte, deberían de cobrar el doble o el triple para poder hacer frente a un coste tan alto. La situación es escandalosa aunque ya no salga en los medios de comunicación.
Evidentemente, se seguirán haciendo pisos de protección oficial en Rubí, más que nada porque la ley que impulsó ICV en la Generalitat, “Llei pel dret de l’habitatge”, obliga a los ayuntamientos a hacer un tanto por ciento mínimo de pisos de protección oficial. O sea, que hacer pisos protegidos harán… pero porque no tienen más remedio. Pero se lo creen de verdad, que es una necesidad de la ciudadanía de Rubí? Como muestra, un dato: en los 5 años que Carmen García es alcaldesa aún no ha hecho NI UNO.
Así que desde Iniciativa una vez más, aunque al PSC y a ERC no les guste, seguiremos insistiendo hasta la saciedad que Rubí necesita que las próximas promociones de vivienda en la ciudad sean de un mínimo del 50% de protección oficial (en el caso de terrenos privados) y de promociones enteras o del máximo posible en los terrenos públicos; que la prioridad en la construcción de estas viviendas tiene que ser hacer pisos protegidos de alquiler, que se debe crear un censo de viviendas vacías, incentivar para que se pongan en alquiler a precios bajos y, si no, penalizar a los propietarios que hacen un uso especulativo de la vivienda… seguiremos insistiendo en todas nuestras propuestas sobre políticas de vivienda en Rubí, y lo seguiremos haciendo hasta que la vivienda deje de ser un lujo y vuelva a ser un derecho.
Donar les gràcies a totes aquelles entitats, empreses i simpatitzants/es, militants/es, persones que indiferentment de les seves creences polítiques creuen que s'ha de cuidar el medi ambient, per sí mateix i per les conseqüències que comporta la destrucció del medi natural. Gràcies a tots aquells/es que van ajudar i ens ajudarán en un futur.
Especialment, felicitar a la Carla i tots aquells que no surten al vídeo (sinó seria molt llarg jejeje) que també van fer una feina impressionant.
Gràcies a totes/ts.
Manifest de la Comissió per la República
Avui, 14 d’abril de 2008, tal i com venim fent els últims anys en aquesta plaça de la República, els partits polítics, associacions i entitats que integrem la Comissió per la República de Rubí, volem expressar un any més el nostre màxim respecte i reconeixement a la II República, així com el nostre agraïment més sincer a tots els homes i dones que aquella primavera de fa setanta-set anys, van somniar que un món més just era possible.
Commemorar l’aniversari de la proclamació de la II República significa molt més que rememorar una data nostàlgica al calendari. Evocar aquell mes d’abril de 1931 és tombar la mirada cap a un temps en que, per primera vegada a la nostra historia, els ciutadans varem ser els amos del nostre propi destí; una època de reformes polítiques i econòmiques realment innovadores, de conquestes socials molt importants; d’extensió de les llibertats civils; de l’educació per tothom sense fer distincions per origen o classe social; de la Constitució més avançada del seu temps; dels polítics al Parlament, els mestres a les escoles i els capellans als púlpits.
Tornant la mirada cap a la nostra historia, podem comprovar que les majors quotes d’igualtat, de progrés i de llibertat, han estat exclusivament representades per partits adscrits al republicanisme. Tant la I República, de caràcter més revolucionari, com la segona, més burgesa, van significar processos de recerca de canvi, la superació del retard secular i la proclamació de filosofies més avançades socialment. Pel nostre país, la República significa la llibertat, l’ordre acceptat i no imposat; representa la voluntat popular en estat pur, quelcom continua sent la gran assignatura pendent de la nostra democràcia. És adient recordar que els valors predominants al republicanisme, tant d’aleshores com d’ara, grosso modo serien el progrés social, el laïcisme, la llibertat en el més ampli dels seus sentits, incloent també el fet nacional, i l’esperança cultural.
Avui, setanta set anys després d’aquell llunyà 14 d’abril, els ciutadans d’aquest país tenim un deute històric amb els homes i les dones que varen fer possible el somni l’efímer somni republicà, amb aquells i aquelles que varen defensar la legalitat constitucional i amb tots aquells i aquelles que varen arriscar la seva vida i la seva llibertat en defensa d’una societat més justa i igualitària. És una obligació moral amb els defensors i defensores de la legalitat democràtica, que tot i ésser derrotats per la violència de les armes, van saber mantenir vius els principis que havien inspirat la proclamació de la República i transmetre’ns el seu llegat ideològic sobre els que avui es fonamenta el nostre sistema de llibertats. És el nostre deure, com a hereus d’aquests principis, combatre la desmemòria que domina aquest període històric i la gent que el va protagonitzar, rebatre les tendències revisionistes d’aquells i aquelles que manipulen la historia justificant l’enderrocament del govern legítim, la Guerra Civil i la dictadura posterior.
Perquè en contra d’allò que ens van explicar tantes vegades, la República no va néixer morta, la República va ser assassinada. La II República va néixer amb molt bona salut, infantada per un poble extenuat per anys d’abusos, explotació, misèria i injustícies arrossegades durant segles. Perquè en contra d’aquells i aquelles que asseguren el contrari, el poble sí estava preparat per la democràcia, donat que varen ser els propis ciutadans i ciutadanes els que van triar la llibertat enfront l’opressió, el canvi enfront l’immobilisme, l’esperança enfront la resignació, la cultura enfront l’ignorància...
Perquè en contra del que encara avui dia continuen repetint amaçadament els hereus dels salvadors de la pàtria, el país no es trobava amenaçat per cap perill imminent que justifiqués l’enderrocament del Govern legítimament constituït; no existia cap obstacle insalvable que fes ineludible l’enfrontament fraticida. La Guerra Civil no va ser un esdeveniment inevitable. Va ser la conseqüència de l’intent de fer callar amb les armes la veu del poble, que va prendre la paraula per exigir el respecte als drets dels seus ciutadans i ciutadanes lliures, va ser conseqüència de la resistència del poble, que no estava disposat a deixar-se prendre per la força de les armes les llibertats conquerides pacíficament.
Perquè el record d’aquells homes i dones que varen entregar la seva vida en defensa dels ideals republicans prevaleixi a la nostra memòria, perquè el seu sacrifici no esdevingui sepultat en l’oblit, animem a les noves generacions a dirigir la seva mirada al passat que durant tants anys ha restat proscrit i desterrat dels llibres d’història. Però no pretenem que la seva mirada esdevingui una mirada de ressentiment, ni tan sols una mirada nostàlgica cap allò que no va poder ser. Ens agradaria que tothom que ha nascut o crescut en democràcia prengui consciència del dur camí recorregut per tal de conquerir uns drets que sempre s’han assumit com indubtables. Per valorar el sistema de llibertats que avui gaudim, no podem oblidar que la llavor va ser sembrada durant aquella República proclamada pacíficament a la primavera de 1931. Una llavor que ni la força, ni el silenci, ni el terror van esdevenir capaces d’extirpar, germinant en uns principis que avui constitueixen l’essència de la identitat democràtica.
No permetem mai que ningú ens prengui la nostra memòria, perquè un poble sense memòria és un poble sense historia, sense identitat i sense futur.
Recordem sempre aquell concepte de Pau Claris parlant dels monarques del segle XVII: “els homes van fer als reis; no els reis, als homes”.
Rubí, 14 d’abril de 2008
Ja fa un temps que s'està discutint sobre el futur dels pròxims 12 anys de Rubí en el que s'anomena Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). En aquest vídeo elaborat pels nostres companys en podem veure les nostres prioritats.
Porque el voto útil que tanto defiende el PSOE, solo sirve para favorecer al PP. En el 2004, Iniciativa (ICV) perdió un diputado/a que fue a parar al PP por la forma de repartir los diputados/as. Al igual pasó con 11 diputado/as a nivel estatal de IU. Por lo que la coalición perdimos 12 diputados por el voto INÚTIL, que pretende parar al PP y lo que hace es darle alas. El domingo, no hagas voto útil.
Ver vídeo explicativo:
http://www.youtube.com/watch?v=IAqk8w0KuuA&feature=related
PORQUE UNA IMAGEN VALE MÁS QUE 1000 PALABRAS...
NO MÁS INVENTOS QUE INTENTEN REDUCIR LA PARTICIPACIÓN Y OCIO DE LA GENTE!
RUBÍ ES PLURAL POR MUCHO QUE EL CLAN DEL PSC-ERC INTENTEN ANULAR A LAS PERSONAS CON INICIATIVA PROPIA Y VOLUNTARIA.
P.D. A LA SEÑORA NEUS MUÑOZ, POR LO QUE VIMOS AYER, NO SE LO COMUNICO A LAS COMPARSAS, NO NOS VENDA LA MOTO.
La situació de l’habitatge és la següent: la taxa de creixement mitjà anual de la construcció ha estat del 5’4%, amb un increment acumulat des de 1998 del 70%, actualment hi ha baixades de les hipoteques de l’ordre del 5 i el 15% mensualment, a Rubí hi ha un increment de l’atur del 2002 al 2008, passant del 6% al 10% actual, quan la situació catalana és la inversa i ha passat del 14 al 6%. No obstant, l’Ajuntament deixa que el mercat (des)col·loqui incrementant dia a dia el número d’aturats. Els preus de l’habitatge són massa elevats en relació amb els ingressos de les llars, per fer-nos una idea:
--> Increment dels salaris a Catalunya, comptant la inflació de 1997 a 2006: 30%
--> Increment del preu de l’habitatge en Catalunya en aquest mateix període: 250%
A Rubí no som una excepció al 2003 era la segona ciutat amb el preu més assequible del Vallès Occidental, i dels municipis amb més de 50.000 habitants era la ciutat més assequible de la Província de Barcelona. No obstant, l’increment dels preus de l’ordre d’un 15% cada any (si la inflació del 2007 era d’un 4’3% i tots ens posàvem les mans al cap... només cal comparar) amb creixements al 2006 molt més alts que ciutats grans com Cerdanyola, Esplugues, Molins de Rei, Vilanova, Reus, Granollers, El Prat, Sant Boi, Cornellà, Girona, Barcelona... i ens ha fet passar en preu a ciutats que al 2003 hi estàvem per sota: ciutats com Granollers, Vilanova, Tarragona, Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Barberà, Molins de Rei, Martorell, Vic, Vilafranca, Cardedeu i la llista continua i perquè? Perquè durant els últims quatre anys no s’ha practicat cap política d’habitatge (0 habitatges protegits en 4 anys i aquest any tampoc es farà cap) fet que demostra la manca de sensibilitat dels nostres governants: PSC-ERC, i com no dels que no volen que es faci cap ni un: PP-CiU. Per més inri, a més a més, es rebutja construir àrees residencials estratègiques (o el que és el mateix un barri gairebé sencer de protecció oficial pagat integrament per la Generalitat (Departament de Medi Ambient i Habitatge, que ho porta Iniciativa per cert)).
Valorin vosaltres mateixos... Forges al seu famós article deia que els joves d’avui dia hauríem de cobrar 2’5 milions de pessetes mensuals (15.000 euros al mes) per estar en igualtat de condicions amb els nostres pares i mares. És molt trist que passi això, perquè a Rubí tenim l’oportunitat de tenir una zona protegida que donaria solució a molts joves i persones grans que no podem pagar aquesta deriva especulativa i el preu desorbitat que ens plantegen les immobiliàries, o els increments de l’amic (enemic, millor dit) Euribor, convertint en un luxe per tota la societat dos drets fonamentals de les persones: el dret a l’habitatge i el dret a viure amb dignitat!
